Valors enceta el 2024 reivindicant la importància dels matisos dins la nostra societat. I és que en els darrers anys la paraula polarització ha adquirit un protagonisme desmesurat, de manera que els grisos, les posicions centrals, moderades, estan tendint a desaparèixer. Aquesta realitat fa que cada vegada ens resulti més difícil acceptar idees que són alienes al nostre esquema de valors i que, alhora, massa sovint, no posicionar-se per una posició o una altra és considerat sinònim de covardia o manca d’implicació. Quines conseqüències socials i personals es deriven d’aquesta societat polaritzada? On són els grisos? Com podem restablir la societat del matís?
En el #Valors222 intentem esbossar respostes a aquestes preguntes amb Josep Ramoneda, filòsof, pensador i director de La Maleta de Portbou i de l’Escola Europea d’Humanitats; Mercè Rius, professora honorària del Departament de Filosofia de la UAB; Luis Miller, sociòleg, investigador del CSIC i autor de Polarizados. La política que nos divide (Deusto); Marcel Mauri, professor de Periodisme a la UPF; i Roser Tordera, psicòloga.
Fora del monogràfic, La conversa es dedica a analitzar si el fet de tenir més processos electorals que mai durant el 2024 arreu del món pot ser vist com un sinònim d’un creixement real de la democràcia. Se’n parla amb Kevin Casas-Zamora, president del International Institute for Democracy and Electoral Assistance (IDEA), i Víctor Lapuente, doctor en Ciències Polítiques per la Universitat d’Oxford i catedràtic a la Universitat de Goteburg i ESADE.
I a l’entrevista d’actualitat, les reflexions de l’investigador d’epistemologia axiològica al Centre d’Estudis de les Tradicions de Saviesa, José Manuel Bobadilla, que acaba de publicar Las sociedades de conocimiento científico-tecnológicas. Una aproximación a la nueva realidad social desde una perspectiva anarquista (CETR, 2023). – REDACCIÓ
Valors reivindica els matisos i reclama “una societat de grisos” en el seu número de febrer
