Aquestes darreres setmanes, malgrat les contraindicacions d’alguns economistes que auguren que la crisi econòmica encara serà més llarga, polítics i analistes consideren que s’albiren els primers brots d’esperança. És a dir, el país, com a mínim, hauria reconduït aquell camí que només ens portava cap al declivi. Per exemple, aquest darrer mes de maig, per primera vegada en diversos mesos l’atur ha deixat de créixer. La durada de la crisi és incerta però diversos experts assenyalen cap a la mateixa direcció: cal recuperar aquells valors que la bonança econòmica havia deixat en estat d’hivernació i que ara es fan necessaris per construir el futur.
Si en el número que ara fa uns mesos dedicàvem a la crisi econòmica apuntàvem el seny, l’optimisme, l’autocrítica i la solidaritat entre alguns dels valors necessaris per suportar el temps de penúria; doncs quan arriba el temps de la remuntada cal recuperar valors com l’esforç, la perseverança, la creativitat, el sacrifici i la responsabilitat. Valors i actituds que podem oblidar quan no vivim en el límit de la inestabilitat, ja que la tranquil·litat provoca comoditat i inactivitat. Però, sobretot, més enllà de superar la crisi, cal aprendre dels errors. Redreçar alguns sistemes econòmics internacionals o nacionals, potser no està al nostre abast, però sí podem canviar els nostres hàbits i calibrar els valors que han conduït la nostra vida fins ara.
El periodista Francesco Alberoni, assegurava ara fa menys d’un any en un article al Il Corriere della Sera, que una crisi “pot provocar transformacions en l’estructura i en els valors de la societat” i una recuperació dels hàbits sòlids. Doncs, esperem que així sigui.
