Quan definim accions o persones, sovint utilitzem l’adjectiu normal. Però què és la normalitat? Qui marca els paràmetres pels quals es regeix aquesta normalitat? Quines característiques ha de tenir una persona que es defineix com a normal? És la normalitat igual per a tothom en espai i temps o és evolutiva i canviant depenent de les zones geogràfiques o cultures a les quals se li pregunti?
Sigui com sigui, sovint s’ha associat la suposada normalitat amb el que és correcte, fet que ha provocat marginació i exclusió d’aquells col·lectius que es distanciaven del que s’estableix com a normal. Però, en la societat actual, la tendència majoritària és intentar ser normal, com ho van desitjar ser els nostres pares i avis o la normalitat és precisament fugir de la normalitat, cercar l’originalitat? Dit d’una altra manera, en el segle XXI, ser suposadament “normal” té un punt de rebel, de revolucionari?
En el #Valors226 intentem esbossar respostes a aquestes preguntes amb Borja Bagunyà, escriptor, editor de la revista Carn de Cap i fundador de l’escola Bloom; Coral Herrera, doctora en Humanitats i Comunicació per la Universitat Carlos III, escriptora, docent i comunicadora; Xavier Guix, llicenciat en Psicologia (UOC) i màster en Pensament Contemporani i Tradició Clàssica; Coral Elizondo, mestra, psicòloga, orientadora educativa i especialista en educació inclusiva i Óscar Martínez, doctor en societat i educació, educador Social, psicopedagog i professor de la Facultat d’Educació i Treball Social Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull.
Fora del monogràfic, La conversa es focalitza a analitzar si les escoles catalanes han de reflectir la diversitat del barri i fer visibles els símbols religiosos dels alumnes, o bé, prohibir-los en nom d’una suposada igualtat, com facilitaria una recent sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans. Hi participen Joan Gómez, sociòleg i autor del llibre Laïcitat, religions i prejudicis, editat per Fragmenta, i Dolors Bramon, doctora en Filosofia i Lletres i en Història Medieval i professora emèrita (secció d’estudis àrabs i islàmics) de la Universitat de Barcelona.
I a l’entrevista d’actualitat, les reflexions de Josep Maria Esquirol, filòsof, assagista i catedràtic de filosofia de la Universitat de Barcelona, que acaba de publicar L’escola de l’ànima (Quaderns Crema), en la qual convida a cercar l’horitzó d’una vida madura, fecunda i espiritual a través dels fonaments de l’educació. – REDACCIÓ
