Valors es pregunta per les coses essencials de la vida

Què t’emportaries a una illa deserta? Aquest és una pregunta molt comú en grups de debat, en dinàmiques de grup, en tests de personalitat… fins i tot es formula en entrevistes de feina. Però també com a divertiment entre grups d’amics. En el fons, però, i en ple context de la pandèmia del Coronavrius, aquesta pregunta amaga una reflexió més profunda: quines coses —sí realment són coses— són essencials a la nostra vida? A quines coses no renunciaries? Dit d’una altra manera, en una escala de valors, qui o què estaria a dalt de tot del rànquing?

Això és el que es pregunta el número 183 de la revista Valors, la darrera abans de vacances, que compta amb les col·laboracions de Ferran Busquets, director d’Arrels Fundació; Jordi Cussó, llicenciat en Econòmiques, teòleg i que viu a la República Dominicana des de fa uns anys; Mar Galceran, doctora en Pedagogia per la URL i coordinadora de projectes a l’entitat Lloc de la Dona; i Juanjo Fernández, conferenciant, escriptor i ‘visual thinker’. En aquest monogràfic Maria Coll entrevista també Berta Meneses, religiosa filipense i mestra zen, i Victor Küppers, llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i doctor en Humanitats.

Fora del monogràfic ‘La conversa’ moderada per Joan Salicrú permet dialogar Eduard Aibar, catedràtic d’estudis de ciència i tecnologia als Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, i Begonya Saez, professora de Filosofia de la UAB., la qual des del 2001 investiga sobre la identitat en clau contemporània i des del 2005 com a investigadora del grup Cos i Textualitat.

A l’entrevista d’actualitat Laura Cera parla amb l’activista Helena Maleno, coneguda per la seva tasca de denúncia de la violació dels drets de les persones que intenten creuar el Mediterrani fins que un dia va ser acusada de tràfic de persones. Ara ha volgut explicar la seva història al llibre ‘Mujer de frontera: Defender el derecho a la vida no es un delito’ (Ed.Península). “Els principals defensors dels drets humans són les persones migrades. Ells responen a la necropolítica amb solidaritat, suport mutu i defensa de la vida”, afirma.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.