Amb el rerefons de la cimera mundial sobre el canvi climàtic que se celebra aquest inici de novembre a la ciutat escocesa de Glasgow, Valors dedica el monogràfic de l’edició d’aquest mes a intentar esbrinar què hi ha darrera del concepte decreixement, molt en voga en els ambients altermundialistes des dels anys vuitanta del segle passat. Aquest defensa i reivindica la possibilitat de reduir el consum i la producció per adaptar-se a un planeta amb recursos finits, sense que això suposi un col·lapse econòmic global. Una cosa està clara: des de fa molts anys existeix un problema molt gran i és que vivim de forma il·limitada en un planeta amb recursos limitats. Ara bé, el decreixement és la resposta? Dit d’una altra manera, menys és més?
Ho intenten respondre al número Antonio Teruel, físic i investigador de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC; Joan Majó, enginyer industrial i exministre d’Indústria i Energia; Giacomo d’Alisa, investigador del Centre d’Estudis Socials de la Universitat de Coimbra i coautor del llibre Decreixement. Vocabulari per una nova era (Icària Editorial); Joandomènec Ros, catedràtic emèrit d’Ecologia a la UB i que acaba de publicar Cal que siguem masovers de la Terra (Empúries); i Ana Villagordo, ambientòloga, especialitzada en comunicació i estratègia ambiental i disseny sostenible i social.
Fora del monogràfic, l’objecció de consciència professional ocupa l’espai La conversa, on en aquesta ocasió Bernabé Robles, professor associat de Bioètica i Neurologia a la Universitat de Vic, i Lydia Feito, doctora en Filosofia i Lletres i en Neurociència i professora a la Universidad Complutense de Madrid (UCM), reflexionen sobre els límits que ha de tenir aquesta possibilitat que tenen els professionals de no haver d’executar segons quines operacions -avortament, eutanàsia- en funció de les seves creences. I a l’entrevista d’actualitat, l’escriptor argentí Martín Caparrós apunta els possibles camins de futur per a tota la regió de Sud-Amèrica, que ha plasmat en el llibre Ñamerica. – REDACCIÓ
