Valors es pregunta fins a quin punt som una societat frustrada

No són pocs els qui asseguren que vivim en una societat frustrada. Els exemples són diversos. Fa un temps, quan centenars de joves van sortir al carrer per protestar per l’empresonament del cantant Pablo Hasél, el diagnòstic d’alguns experts era: la joventut, sense feina, sense possibilitat d’independitzar-se, sense futur, està frustrada. Altres, davant l’evolució infructuosa de l’anomenat procés d’independència de Catalunya, també han apel·lat contínuament a la frustració política de la ciutadania. Finalment, després d’un any i mig de pandèmia, darrerament diversos psicòlegs i sociòlegs també han fet servir el terme frustració per justificar certes conductes ciutadanes irresponsables. Però, realment, som una societat frustrada? Ens podem definir amb aquest adjectiu? Quines són les causes de la frustració?

Aquest mes d’octubre Valors dedica el seu monogràfic a parlar d’aquesta qüestió. El protagonista principal és Rafael Bisquerra, president de la Xarxa Internacional d’Educació Emocional i Benestar i director d’un postgrau en Educació Emocional, el qual afirma:
“Experimentar la frustració no vol dir ser un frustrat”. Per la seva banda, Xavier Godàs, doctor en Sociologia i consultor de polítiques públiques, assegura: “La frustració és conseqüència del trencall de les estructures”. Finalment, Mireia Darder, doctora en Psicologia i autora de La sociedad del abuso, diu: “La frustració avui s’expressa a través dels botellots”. El monogràfic també compta amb la col·laboració d’Anna Pagès, professora de la Facultat de Ciències de l’Educació Blanquerna-URL, que escriu El parany de les expectatives, i d’Irene Cussó, sociòloga i doctora en Educació, que reflexiona a partir del títol La frustració en una societat anòmica.

Fora del monogràfic, tot i que també vinculat a un moment de gran frustració dels joves, La conversa es dedica a parlar de com està la franja més jove de la nostra societat després que en els darrers mesos s’hagi incrementat de forma espectacular -algunes estadístiques parlen del 250%- el número de suïcides juvenils. Joan Salicrú parla d’aquest fenomen i de les causes i les conseqüències que el provoquen i que genera amb Thaïs Tiana, psicòloga que treballa en programes de prevenció del suïcidi i atenció al supervivent de suïcidi de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, i Carles Feixa, catedràtic d’Antropologia Social i professor de la Universitat Pompeu Fabra.

Finalment, a l’entrevista d’actualitat es parla amb Sàgar Malé, cooperant que ha impulsat cinc documentals sobre l’Afganistan a través de l’associació Mapasonor, de la qual és fundador; Ramon Radó perfila Olatz Vázquez com una de “les altres víctimes de la covid”; i Soraya Hernández planteja a Dilemes Ètics si va ser correcte evacuar un grup d’animals de l’Afganistan en el moment en què s’intentava treure del país tantes persones com fos possible.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.