Valors es pregunta si la ‘correcció política’ s’ha convertit en una dictadura

La correcció política -el “políticament correcte”- va néixer ja fa unes dècades com una actitud de cura i respecte envers els membres de les minories culturals o d’un tipus d’individus que han estat socialment discriminats per raons de gènere, orientació sexual, edat, discapacitat, condició ètnica o creença religiosa. Malgrat aquestes bones intencions, la correcció política s’ha convertit cada cop més en una febre i cada vegada exigeix que siguem més primmirats amb tot allò que expressem. Això porta el monogràfic de juny de la revista Valors a preguntar-se fins a quin punt aquest procés ha desembocat en una dictadura del llenguatge, provant de respirar més enllà del Coronavirus.

Al monogràfic d’aquest número hi participen Manuel-Reyes Mate, un dels filòsofs espanyols que més ha reflexionat sobre la dimensió política de la raó i sobre el paper de la memòria (és Premi Nacional d’Assaig 2009); Maria Carme Junyent, professora de la Facultat de Filologia i directora del Grup d’estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona; Salvador Cardús, professor de Sociologia de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB; Quim Brugué, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Girona; i Antoni Janer, periodista, filòleg i autor de Mitologia per a profans (Publicacions Abadia de Montserrat, 2020).

Si bé el monogràfic s’allunya del Coronavirus, ‘La conversa’ moderada per Joan Salicrú sí que es refereix a un dels aspectes més tristos que ha provocat la covid-19: la mort de gairebé vint mil ancians a les residències de gent gran, sent gairebé 2/3 del total de defuncions vinculades a la pandèmia. Què està passant en aquests centres perquè pugui haver-hi hagut una mortalitat tan elevada? Tenim una mala relació amb les residències de gent gran i per això fins ara la poc qualitat de molts d’aquests centres ens passava per alt? En parlem amb Maria Jesús Goikoetxea, doctora en Drets Humans i llicenciada en Psicologia i Teologia per la Universitat de Deusto, i Josep París, infermer especialista en Infermeria geriàtrica i gerontològica.

Finalment, a l’espai d’entrevistes d’actualitat conversem amb Mireia Cabero, professora d’Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC i experta en cultura emocional pública, la qual reflexiona sobre com ens ha afectat el confinament que, de forma estricta almenys durant 45 dies, han hagut de viure tots els ciutadans d’Espanya. “La nostra relació amb les persones no és allò que fem junts, sinó el que sentim junts i com ens cuidem junts”, afirma.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.