Valors es pregunta de quina manera podem construir ciutats més humanes

L’ONU calcula que aquest 2020 el nivell d’urbanització a Europa arribarà al 75 per cent i el 2050 serà del 84 per cent. Aquest, però,  és un problema global. Si en el 1900 només un 13 per cent de la població mundial vivia en ciutats, de cara al 2050 es preveu que els urbanites siguin el 66 per cent de la població del planeta, segons la London School of Economics (LSE). Parlem d’un procés accelerat. Entre el 2010 i el 2015 el món va guanyar anualment 77 milions d’urbanites –més que la població de França–. I això ha passat mentre les ciutats segueixen ocupant només el 0,5 per cent de la superfície del planeta. Alguns veuen aquesta realitat com un problema, altres com una oportunitat, però una cosa és evident: el futur del món avui ja es decideix a les ciutats i per això són actualment una de les màximes prioritats de l’ONU. Nosaltres, en aquest número de febrer, ens preguntem: Com podem construir ciutats més humanes?

En parlem amb Oriol Nel·lo, un dels principals experts catalans en temes d’ordenació del territori, el qual assegura a Maria Coll “La llibertat, l’equitat, l’eficiència productiva i la sostenibilitat són valors de la ciutat”, així com amb les arquitectes Adriana Ciocoletto, doctora en arquitectura i integrant del Col·lectiu Punt 6 treballa per a la millora de l’espai urbà des d’una perspectiva feminista, i Ana Falú, periodista i autor del llibre ‘El poder de la mentida’. El monogràfic també inclou un article de José María Lasalle, professor de Filosofia del Dret a ICADE i exsecretari d’Estat de Cultura i d’Agenda Digital. 

Fora del monogràfic, podreu llegir una entrevista a Danilo Chammas, advocat brasiler que representa l’Associació Internacional d’Afectats i Afectades per la Vale, i que denuncia com, a inicis del 2019, 247 treballadors van morir devorats per tones de residus tòxics en una mina propietat de la multinacional Vale, al Brasil. 

També, com sempre, La conversa, moderada per Joan Salicrú, en aquest cas sobre com l’ús dels telèfons mòbils ens està canviant a les persones en termes de comunicació, consum i identitat. En parlem amb l’enginyer i exministre Joan Majó i amb el filòsof de la ciència i escriptor Jordi Pigem. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.