El procés de globalització provoca molts fenòmens. En l’àmbit dels valors, la conseqüència més evident és que facilita enormement la penetració de valors occidentals en d’altres societats: en la mesura en què aquestes participen del sistema de mercat es veuen obligades a “comprar” també els valors occidentals, sovint a costa d’eliminar aquells que els han estat propis durant segles, aquells que els diferencien com a pobles. La presència d’un telèfon mòbil a Nigèria, per exemple, s’ha demostrat econòmicament molt útil pels agricultors de la zona, però pot significar també que incentivem els africans a sumar-se a la cultura de la pressa. Com que el Sud vol viure materialment bé com nosaltres, els països en vies de desenvolupament creuen també necessari importar la nostra manera de viure. Així, els centres comercials, cadenes de menjar ràpid, emissores de televisió, estrenes cinematogràfiques… s’hi han estès ràpidament, amb el risc de fagocitar la cultura, les tradicions, els trets identitaris del país. Però a banda d’això, també cal assenyalar que alguns d’aquests valors occidentals són extremadament importants per construir societats sanes: la democràcia, la noció que l’estat ha de d’assegurar uns mínims de sanitat i educació, el reconeixement del paper de la dona, els drets dels treballadors… Els països del Sud tenen el repte -difícil- d’importar només aquells valors que els convinguin, que els ajudin a construir el futur. Els del nord, per la seva banda, haurien d’aprofitar la globalització per recuperar alguns valors que potser hem anar oblidant les darrers dècades: la paciència, l’autèntica solidaritat fraternal o l’esperit familiar. Tots plegats, nord i sud, hem de garbellar quins són els valors més apropiats per a construir societats sanes.
Valors amunt i avall
