La mirada cap als més desfavorits, lluny de ser neutral, sovint es carrega de prejudicis, menyspreu i culpabilització. Aquest fenomen té un nom: aporofòbia, el rebuig cap a les persones pobres pel simple fet de ser-ho. L’aporofòbia no és només una actitud individual, sinó una ideologia que es manifesta en la política, els mitjans i les institucions. Les persones sense llar són multades per dormir al carrer. L’accés a serveis públics sovint discrimina per via de la burocràcia. A les escoles, infants de famílies empobrides pateixen estigmes i discriminació. La pobresa es converteix en motiu de sospita i rebuig, en comptes de ser percebuda com un problema col·lectiu que interpel·la a tota la societat.
Per aquest motiu, aquest octubre a Valors ens preguntem per què ens incomoda la pobresa. Emilio Martínez Navarro, catedràtic d’Ètica i Filosofia Política de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Múrcia, analitza els orígens de l’odi contra els pobres i aposta per l’educació com a arma per combatre els actes d’aporofòbia amb Maria Coll. Albert Sales, Politòleg, sociòleg i professor de la Universitat Pompeu Fabra i de la Universitat de Girona, parla de l’exclusió financera al seu article d’opinió. El monogràfic el tanquen les reflexions d’Eva María Picado, Eva Hobeich, Miguel Bustos Rubio i Andreu Grimalt.
Aquest octubre Joan Salicrú dedica La conversa a debatre sobre l’ONU, que celebra el seu vuitantè aniversari, amb Anna Ayuso, coordinadora de recerca del Centre CIDOB de Barcelona i, des del 2002, investigadora sènior d’aquest mateix centre per a l’Amèrica Llatina, i Lluís Bassets, periodista, analista de política internacional al diari El País i membre del Consell Europeu de Relacions Exteriors.
A l’entrevista d’actualitat, parlem amb Miquel Seguró, doctor en Filosofia i autor del llibre La seducción del encanto (Herder, 2025), sobre la importància de trobar-li l’encant al món en una època de desànim, en què allò que és quotidià perd màgia i, a més, les promeses no ens entusiasmen com abans.
Compra’t l’exemplar sobre l’aporofobia a l’iQuiosc.cat
El catedràtic d’Ètica i Filosofia el senyor Emilio Martínez Navarro, descriu al començament de l’entrevista, “que una societat amb pobresa és una societat fracassada. És una societat que no ha sabut gestionar bé els seus recursos, ni ha aconseguit que els seus habitants es cuidin els uns dels altres”.
Per tant tota la pobresa l’hauríem d’analitzar partint o acceptant que som una societat fracassada. (Aquí no cal confondre societat civil, sinó el regim i sistema polític del país, fa que es doni el cas d’una societat fracassada).
La aporofòbia, em sembla molt greu perquè si de vegades som un pel injustos pel nostre comportament amb algun familiar, amic o veí, ser-ho amb un pobre, és denigrant.
I han barris que la pobresa es fa ben visible, en canvi ni ha d’altres que la pobresa és invisible.
He llegit els articles que conformen el monogràfic dedicat a la pobresa i especialment a la aporofòbia i tots tenen un marc estructural de fons les institucions….per exemple en el article de Sonia Lacalle diu……”“El tracte canvia quan les acompanyeu a fer aquests tràmits”……
Completament. Passa que hi ha ajuntaments
que no els agafen la sol·licitud d’empadronament
i, quan van acompanyades,
les atenen sense cap problema. Això provoca
que moltes persones sentin que tenen
menys drets i no volen tornar a l’ajuntament,
al banc o al CAP perquè senten que
les maltracten.
En aquest sentit no analitzaré tot l’àmbit psicològic que comporta la convivència amb la pobresa i que dona origen a la aporofòbia sinó directament el perquè tenim pobresa.
D’entrada vull posar unes xifres per veure la teranyina de la situació;
https://www.elnacional.cat/oneconomia/ca/empreses/record-beneficis-sis-grans-bancs-guanyen-32000-milions-impostos_1359581_102.html
Els sis bancs mes grans d’España van guanyar l’any passat 32.000.000.000.
La CaixaBank fins hi tot te un programa per ajudar als pobres, sobre tot per infants pobres. https://www.caixabank.cat/bancaprivada/servicios-adicionales/filantropia/pobreza-infantil_ca.html
Resulta que no en te prou amb la part corresponent d’aquests 32.000.000.000€ (la Caixa sola va tenir un benefici al 2023 de 6 mil milions); que demana als seus clients i “amics” fer una donació per fer front a la pobresa infantil (apadrinar un nen per un temps), posen en pantalla tres opcions, 450€ sis mesos; 900€ un any; o 4.500€. 2 anys.
I si fem memòria, hem de recordar que l’any 2009 vam rescatar a la banca per un import de 66.000.000.000
Com pot fracassar una societat davant d’aquestes xifres, que passa llavors? Egoisme? No es reparteixen be els beneficis? Com s’haurien de repartir els diners. El polítics no son polítics.
Les institucions no tenen prou intel·ligència per actuar correctament?
Desprès tenim actes molt populars que tenen un gran ressò i molt d’èxit com es la marató de TV3 que en un dia es recullen 15.000.000, com també el recapte d’aliments de Nadal que s’acosta als 6.500.000 milions d’euros.
Tots els mitjans en van plens, mireu quina societat mes solidaria.
¿I els bancs i els governs també son solidaris com ho és la societat, o simplement es volen rentar la consciencia, fent obres de caritat.?
I dins de la pobresa, quant afecta a la pobresa alimentaria la cosa ja es preocupant, quants nens pateixen pobresa alimentaria.
I si no en teníem prou amb aquest galimaties podem afegir els bancs que trafiquen amb armes, vaja que fan negoci amb armes. (Amb les guerres actuals!!)
https://bancaarmada.org/ca/category/noticias-de-la-campana/
I no ens podem oblidar de les multinacionals espanyoles https://www.elsaltodiario.com/paraisos-fiscales/banco-santander-acs-ferrovial-empresas-espanolas-filiales
Si anéssim calculant totes les xifres que he anat posant, del que guanyen els bancs, del rescat bancari, del finançament de les guerres, els paradisos fiscals, etc, etc, tindríem una xifra molt gran i esgarrifosa.
Si del total d’aquesta xifra fos gestionada èticament, tota la pobresa desapareixeria.
Aquest breu anàlisis, pot semblar un tòpic o molt simple o fins hi tot demagògica, però si no ens enganyem, això es el moll de l’os del problema.