El promotor de la Reforma Horària recorda que tots els moviments Slow fomenten un estil de vida més humà.
Els horaris que portem al nostre país estan lligats a un determinat ritme vital, que sovint suposa aprofitar fins l’últim minut del dia per tal de poder donar resposta a totes les demandes i necessitats de la persona. La pressa per fer i la velocitat es converteix en companys de viatge en la nostra societat. La pregunta que cal fer-nos en aquest punt ens porta a pensar si és possible portar una vida més tranquil·la, on les persones tinguin la possibilitat de ser amos del seu temps. Això passa per decidir, en cada moment, quin és el ritme que ens cal seguir per a fer front a tots els reptes quotidians. I sobretot, també comporta saber aturar-se i gaudir amb l’aquí i l’ara, sense deixar-se envair per les obligacions futures.
A la nostra societat, la lentitud s’associa, sovint, a una actitud passiva i de desinterès –fins i tot de persona mandrosa–. Sense caure en aquest tòpic, propi de la societat materialista i de consum –també de temps– en la que vivim, la lentitud pot significar seguretat i fiabilitat. En la tranquil·litat i la quietud és possible raonar amb molta més claredat, donar sentit a les emocions que, amb les presses, no som capaços d’integrar. La inactivitat també facilita la innovació i la creativitat –l’actitud contemplativa és l’origen d’idees brillants–.
El moviment Slow es dóna a conèixer, en primer lloc per l’slow food, concepte introduït per Carlo Petrini el 1986, en contraposició al fast food. Aquesta idea està agafant cada cop més força a tot el món i involucrant diferents aspectes de la nostra vida, més enllà del menjar. El periodista Carl Honoré impulsa posteriorment el concepte de Slow Life, amb la publicació de referència que ja té deu anys Elogio de la lentitud.
Des del 1999 s’introdueix un nou concepte, les slow cities, que pretén impulsar una nova forma de vida, on es posa èmfasi en la tradició, la diversitat i el fet diferencial i local de cada ciutat, en contraposició de conceptes com ara la globalització –i per tant, homogeneïtzació de la població–. Des d’aquest moviment es promou l’ocupació de l’espai públic, es fomenta la producció i l’agricultura autòctona, la cuina local i els negocis artesans, amb el comerç de proximitat com a evidència palpable. Altres moviments similars són l’Slow School –recomanable el llibre de Joan Domènech Francesch Elogi a l’educació lenta-. També el downshifting, molt proper a l’Slow Life, que vol, en general, contrarestar els estils de vida accelerats. Tots aquests moviments estan estretament vinculats a la sostenibilitat, els equilibris ecològics o la reducció de la contaminació i dels costos energètics.
Com a característica comuna, promouen la desacceleració de la vida social estan fonamentats des d’un punt de vista ètic i filosòfic en què cal considerar un estil de vida més humanitzat.
És necessari que revisem el nostre estil de vida, molt més accelerat que a la resta d’Europa a causa del marc horari espanyol en què estem immersos, que condiciona l’organització de la vida quotidiana, les hores de descans, els horaris laborals, comercials, escolars i de lleure, tots ells estretament relacionats entre si. Com defensa Pierre Sansot, la lentitud que permet de viure amb calma, amb consciència, amb plaer, tots els moments i totes les edats de l’existència.
Si hi ha una pulsió al món a favor d’un canvi de paradigma –que sembla ser que sí–, la Reforma Horària s’emmarca en aquesta nebulosa. No és casualitat doncs que la nostra iniciativa es basi en les virtuts de l’austeritat, el benestar, la calma, la coherència, el diàleg, la felicitat, la flexibilitat, la igualtat, la lentitud, la memòria, el pacte, el progrés, la responsabilitat i la serenitat.
