En aquesta ocasió el cronista de viatges, tocat per la melangia dels temporals de mar, visita des de Santander diferents pobles de la costa cantàbrica com Mundaka o Bakio.
Tenia ganes de tornar en ple hivern al mar Cantàbric per gaudir dels temporals de mar. Trobo un vol barat de Barcelona a Santander i arribo a la capital de Cantàbria quan ja el cel s’enfosqueix. A l’hivern els dies són curts. En arribar a l’estació d’autobusos procedent de l’aeroport de Parayas, ja comença a ploure i el vent tomba tots els paraigües. Fent camí cap a l’apartament on passaré la nit em fixo en què ja han tret l’estàtua del general Franco de davant l’Ajuntament. L’havia vist el 1969, durant una excursió al País Basc i Cantàbria que vam fer amb la meva colla. Llavors vam fer hores de cua per visitar les coves d’Altamira. Ara tornen a estar reobertes però hi deixen entrar molt poca gent i només amb visites concertades: es pretén que les pintures rupestres no es facin malbé.
L’endemà al matí, només amb el primer raig de sol que es filtra a través dels núvols, emprenc el viatge amb autobús cap a Bilbao. Torna a ploure i les onades del mar piquen contra les roques dels ports on passem. En entrar al Gran Bilbao, blocs de pisos que no s’acaben mai ens donen la benvinguda; és l’urbanisme franquista construït els anys seixanta per aixoplugar tots els immigrants aquí procedents d’Andalusia i Extremadura. Des de l’estació d’autobusos faig el viatge a peu cap a l’hostal. Pel camí travesso Deusto (en basc, Deustu), una antiga vila de Vizcaya i partit judicial de Bilbao, amb una població de 52.000 habitants. Situada a la riba dreta de la Riva, va ser annexionada a Bilbao l’any 1924. A Deusto hi ha la famosa Universitat fundada pels jesuïtes el 1886 i hi han estudiat personalitats com Ortega i Gasset, el lehendakari José Antonio Aguirre, el banquer Emilio Botín i els polítics García Margallo i Joaquin Almunia i molts més.
Em venen al cap dos volums editats per Txalaparta sobre la història d’Euskalherria. Un d’ells, El nacimiento de una nación, de José Maria Lorenzo Espinosa, professor de Deusto, que explica el perquè del naixement d’ETA. Un altre, Del Hierro al roble, de l’escriptor gallec Xosé Estévez, narra com l’acabament de la Segona Guerra Carlina al 1876 va provocar la pèrdua dels furs per part d’Euskadi, de manera que el seu futur va passar a decidir-se a les Corts de Madrid.
Cap a Bermeo, a la costa
Amb pluja i vent tota l’estona, agafo l’Eskotren que va a Bermeo, a la costa cantàbrica. Baixo a Mundaka. El temporal de mar és espectacular a la Ria d’aquesta localitat. L’església de Santa Maria del segle XI dóna la benvinguda a tots els visitants. Les seves parets recorden, segons la llegenda, el desembarcament dels víkings. Això explicaria perquè alguns bascos tenen ulls blaus i cabells rossos. Per sort l’endemà fa bon temps i aprofito per agafar l’autobús que va a Bakio, també a la costa cantàbrica, una població turística amb una gran platja de sorra fina. A la dreta de la població comença un caminet que va cap a Gastelugatxe, un turonet al mig del mar unit al continent per dos ponts en forma d’arc. Al cim hi ha l’ermita de San Juan, del segle X. I molt a prop hi ha la petita illa d’Aquech; ambdues formen un biòtop protegit. Una excursió molt recomanable.
