El proper divendres 18 de setembre, després de triomfar per diversos festivals (Miami Film Festival, Barcelona Film Festival, Menorca Film Festival) i amb el permís de la covid-19, arriba a tots els cinemes Uno para todos, el segon llargmetratge de David Ilundain.
En aquesta pel·lícula el director navarrès s’allunya completament de la temàtica del seu primer film – B, la pel·lícula (2015), la història del cas de corrupció del Partit Popular- i centra la trama en una aula de sisè d’una escola d’un petit poble.
A Uno para todos l’actor David Verdaguer interpreta l’Aleix –no Alex- un professor interí, una mica desmanegat i amb poca experiència que es converteix en tutor d’una classe que ha de reintegrar un alumne malalt a l’aula, però aquest no és el problema més greu: cap dels seus companys vol que torni.
El germen de la història està basat en una història real, però després ha passat per la ploma de les guionistes Coral Cruz (Incerta Glòria) i Valentina Viso (María y los demás). De fet, en aquesta història, els esdeveniments nos són importants, sinó com es resolen. “Una realitat palpable en el món de l’educació, on l’evolució és més important que el resultat”, segons Ilundain.
Més que una pel·lícula sobre educació
Encara que l’aula és un dels principals escenaris de la pel·lícula, el film aborda temes pedagògics i dignifica la figura del mestre, aquest no és el principal valor de la història, sinó altres com el perdó, la vulnerabilitat –que canvia de bàndol segons evoluciona la trama, perquè, al capdavall tots som fràgils-, l’esperança i les diferències generacionals.
David Verdaguer (Estiu 1993, Los días que vendrán) actua de protagonista però ho fa molt ben acompanyat per Patricia López Arnaiz (La peste), Ana Labordeta (Planes para mañana), Clara Segura (Una pistola en cada mano) i Betsy Túrnez (El rey tuerto), però sobretot per una vintena d’actors i actrius infantils, la majoria no professionals, i seleccionats després de sis mesos de càsting.
A més, amb Uno para todos Ilundain també enriqueix un gènere. A l’Estat espanyol no hi ha gaire tradició de fer pel·lícules que tinguin l’escola i l’aula com a principal escenari, però a França o als Estats Units, amb estils ben diferents, hi ha forces títols, per exemple El buen maestro, La clase, Hoy empiza todo, Profesor Lahzar, La profesora de historia o Ser y tener, entre molts altres.
