Les notícies sobre els efectes del canvi climàtic en el planeta són cada vegada més preocupants. En les darreres setmanes hem pogut veure una imatge esfereïdora de Groenlàndia, on es poden veure diversos gossos estirant d’un trineu en el fiord Inglefield Bredning que es desplaça sobre el gel desfet. En una zona que fins ara no superar els 3,2 graus centígrads a l’estiu, han arribat aquest any a una màxima de 17,3 graus. Aquesta no és la única imatge impactant. Hem pogut veure fotografies d’óssos polars famèlics o allunyats milers de quilòmetres dels seus hàbitats naturals per buscar menjar.
Fa encara menys dies, un relator de l’ONU va emetre un informe on alertava dels efectes socials del canvi climàtic. Philip Alston, relator especial de l’ONU per a la Pobresa Extrema i els Drets Humans, assegura en el seu informe que el món s’enfrontarà a un “apartheid climàtic” en el qual els rics podran pagar per fugir de les canícules, la gana i els conflictes, mentre que els pobres en seran les víctimes indefenses. Alston també adverteix que el canvi climàtic amenaça de revertir tots els progressos fets els últims 50 anys en matèria de lluita contra la pobresa.
Els científics ens estan avisant que el desgel de Groenlàndia podria fer pujar el nivell del mar un 80% més del que s’havia previst inicialment, si les emissions de gasos d’efecte hivernacle continuen escalfant l’atmosfera al ritme actual. Però malgrat les declaracions de bones intencions, no sembla que els governs i les nacions estiguin prenent les mesures necessàries. El mateix relator Philip Alston ha criticat l’Alt Comissariat de l’ONU sobre els Drets de l’Home per no destinar prou recursos i atenció a aquest tema. Alguns països, com els Estats Units de Donald Trump, insisteixen en negar l’evidència mentre les notícies es tornen cada vegada més preocupants.
Davant aquest panorama, arriba com un alè d’esperança la joveníssima Greta Thunberg, una jove activista sueca que, amb 16 anys, ja lidera un moviment mundial contra el canvi climàtic. La jove, afectada amb el síndrome d’Asperger, va començar a cridar l’atenció després de pronunciar una conferència sobre el canvi climàtic a TEDx Estocolm i, sobretot, amb el discurs que va fer a la XIV Conferència sobre el Canvi Climàtic (COP24) de les Nacions Unides.
El seu activisme va començar quan va decidir seure davant el Parlament suec a mode de protesta i amb una pancarta en què hi havia escrit tres paraules: “Skolstrejk for Klimatet” (vaga escolar pel clima). Tothom va pensar que la cosa duraria unes hores, però Greta va seguir sortint cada dia per protestar per la passivitat dels governs i reclamar-los que prenguin mesures dràstiques per reduir les emissions d’efecte hivernacle. Mica en mica, el missatge de la Greta ha anat arribant a joves d’arreu del món, que seguint el seu exemple han començat a fer vagues i aturades contra el canvi climàtic, en el moviment que ja es coneix com a Fridays for Future.
Més enllà del fenomen mediàtic de Greta Thunberg (que fins i tot ha estat proposada pel Nobel de la Pau), la seva figura és important per dues coses: una, perquè ha aconseguit posar l’emergència climàtica a l’agenda política; i dos, perquè ha fet arribar als joves com ella la necessària consciencia ecològica que podria ser la darrera esperança del planeta.
Veganisme i viatges en tren
Greta Thunberg apunta maneres des de ben petita. Als 11 anys ja es va quedar en xoc després de veure un vídeo sobre els efectes de l’escalfament global. Arran d’això va estar dos mesos sense pràcticament menjar i va perdre 10 quilos. Tot seguit va prendre la decisió de tornar-se vegetariana i va aconseguir també convèncer del mateix als seus pares, la mezzo soprano Melana Ernman i l’actor Svante Thunberg. Amb la seva insistència també va aconseguir que els seus pares deixin de viatjar en avió i ella mateixa va fer un trajecte de 32 hores en tren quan va visitar el Fòrum Econòmic Mundial de Davos, ja que considera que no és coherent parlar d’escalfament global i viatjar en avió.
La secció tendències té el suport de:
