El discurs de la necessitat d’emprendre segueix vigent. No hem sortit de la crisi i seguim necessitant fórmules innovadores per a millorar la nostra situació professional i personal. Si ens decidim per crear un projecte des de zero, però, segurament ens sorgiran molts dubtes, que de ben segur aniran apareixent a mesura que anem fent tots els passets necessaris (i els sobrevinguts) per a reeixir. La formació, en aquest cas, pot ser clau per a un bon desenvolupament inicial del projecte (tenir controlades el màxim de variables possibles) però també clau per a la viabilitat emocional del mateix. Des de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona, juntament amb d’altres institucions, han impulsat una proposta formativa diferent, innovadora, apta per a aquests nous projectes que estan sorgint i que necessiten d’una formació que, sovint, troben dispersa i poc clara.
La nova proposta formativa, l’Estàrter (http://igop.uab.cat/formacio/estarter/) combina tres modalitats pedagògiques: formació teòrico-pràctica, formació col·laborativa (ajuda mútua entre els participants) i formació personalitzada (d’acompanyament tècnic per als projectes concrets). Pel que fa als mòduls teòrico-pràctics s’estructuren en diverses esferes o àrees temàtiques. L’esfera invisible (aquella que ajudarà a teixir relacions sanes entre el grup i que condicionen el dia a dia), l’esfera visible (com comuniquem a l’exterior el nostre projecte), l’esfera tangible (la viabilitat del projecte i tots els detalls tècnics que necessitem saber a l’hora de portar-lo a terme) i l’esfera pensable (és a dir, com organitzem el projecte i les persones que en formen part). La novetat està en el tractament de la formació: no es busca formació tècnica, sinó arribar a totes les necessitats que sorgeixen, també les emocionals i relacionals.
Una formació realment innovadora
