L’Anuari dels Valors 2014, editat per l’Observatori dels Valors de la Fundació Carulla i ESADE, reflexiona sobre les cinc grans crisis que afecten el nostre present: la financera, la social, l’ètica i moral, la institucional i la territorial, en el cas de Catalunya.
“El 91 vam començar una època de canvis, el 2001 va haver-hi un canvi d’època; ara som a l’època del canvi. Jo, que faig classe sobre lideratges a molts empresaris o futurs empresaris, els acabo dient que l’única característica permanent del món actual és el canvi”. D’aquesta manera va concloure Àngel Castiñeira, director de l’Observatori dels Valors, la conversa amb el sociòleg Ivan Pera que va servir per presentar, dimecres 28 d’octubre a Dòria Llibres de Mataró, l’Anuari dels Valors 2014, un volum editat per l’Observatori que analitza les notícies aparegudes als mitjans escrits en relació amb la seva incidència en els valors en els anteriors 365 dies. Aquesta és la segona vegada que l’Observatori creat entre la Fundació Carulla i ESADE edita un Anuari dels Valors i, de nou, un cop feta la presentació a Barcelona, es convocava aquest acte a Mataró, seu de l’Associació Cultural Valors, editora de la revista homònima.
En el transcurs de la seva explicació, Castiñeira va enumerar cinc dels valors que apareixen a la contraportada del volum i que podrien ser els ingredients de la recepta que ens ha de permetre sortir de l’atzucac: el canvi –precisament–, la confiança, la regeneració, la recuperació de l’exemplaritat i la moralitat en els lideratges i una aposta ferma pel diàleg.
Un atzucac que es concentra en cinc crisis, que l’Anuari dels Valors ressenya: una crisi financera, una crisi social, una crisi ètica i moral, una crisi institucional –Castiñeira va apuntar que actualment només les forces armades aproven les enquestes de valoració dels ciutadans– i una crisi territorial. “”El 2014 assistim a la fi d’un cicle; la crisi genera un huracà, que hauria de fer saltar totes les alarmes als governants. En aquests moments tenim tots els elements d’una tempesta perfecta”, va afirmar. Però sembla que respecte la majoria d’aquestes qüestions no hem assumit noves conductes. “Sóc optimista antropològic, però tenim memòria de peix i cal dir que tornem a conductes antigues; les hipoteques i els préstecs tornen a pujar i es tornen a comprar porsches. Però també és veritat que els darrers anys a les institucions s’han desenvolupat mecanismes de transparència com mai”.
El fet que tornem a antigues costums quan lleugerament tornen les vaques grasses fa que es posi en dubte quin paper ha de jugar en el futur el “precarietat”, la nova massa social indignada, que segons Castiñeira, després d’aquesta crisi ha substituït el proletariat: ciutadans amb feina però que no arriben a final de mes, “gent que té por de què, si deixa de pedalejar un moment, o fins i tot sense deixar de pedalejar en cap moment, allò que s’ha aconseguit en una vida se’n vagi a n’orris en un tres i no res”.
Una nova classe social que sorgeix a partir del trencament del contracte social, el qual es basa en l’acord que tots hem de fer un esforç per crear riquesa i després repartir-nos-la. Segons el professor d’ESADE, el paper que pot jugar aquesta nova massa social davant un canvi encara és motiu d’estudi pels sociòlegs, “però sí que està clar que el precariat no és el proletariat del segle XIX perquè té clars els seus drets i és capaç de mobilitzar-se a través de les xarxes socials a partir d’una crida”.
Precisament, en un altre moment de la presentació Castiñeira també va fer referència als lideratges, la seva principal matèria d’estudi, recordant que el 2014 va tenir lloc la confessió del president Pujol sobre els diners que la seva família hauria albergat a Andorra durant tota la seva presidència. “La confessió de Pujol ha generat una gran tristor; hem de tenir en compte que els lideratges ens ancoren en moments de crisi”, va afirmar.
El procés sobiranista, primer tema
L’Anuari dels Valors analitza les notícies més susceptibles de generar debat, controvèrsia o que plantegen diferents propostes al voltant dels valors per establir quines són les principals temàtiques de l’agenda dels mitjans de comunicació. Per a fer-ho, analitza totes les notícies de les edicions aparegudes l’any 2014 als vuit diaris generalistes més importants dels que es difonen a Catalunya: ABC, Ara, El Mundo, El País, El Periódico, El Punt Avui, La Razón i La Vanguardia.
Així, es constata que les notícies vinculades amb el procés sobiranista de Catalunya –per primer cop– han estat amb diferència les que més repercussió mediàtica han tingut al llarg de l’any 2014, tant a les portades com a l’interior dels diaris. Les altres dues temàtiques més significatives als mitjans han estat la corrupció política i econòmica i el conflicte d’Ucraïna.
Precisament, lluny de defugir el paper que poden tenir aquests valors en la tempestuosa relació en què estan embrancats actualment el Parlament Català i el govern espanyol, Àngel Castiñeira va pronosticar que el diàleg “només arribarà quan estiguem davant del precipici”. Un moment, segons Castiñeira, on serà important que els catalans “tinguin clares les condicions d’aquest diàleg”, en una mena d’alerta davant posicions triomfalistes.
En relació a les properes eleccions al Congrés dels Diputats, el professor de lideratges d’ESADE va assegurar que en aquest moment els espanyols només poden escollir entre tres actituds: la immmobilista (PP), la reformista (PSOE) i la rupturista (Podem). Un panorama que fa por a les elits estatals, ja que “molts espanyols, al marge del tema de Catalunya, estan convençuts que s’ha de fer un reset”. I això obre un gran ventall de possibilitats de futur, perquè “en aquest moment fins i tot l’actitud continuista costa de creure que sigui realista”.
I és que, segons Castiñeira, en els propers mesos no solament es veurà quina actitud política s’imposa sinó també quin tipus de lideratge, si és el de la nova o el de la vella política. Respecte a això, el ponent va assegurar que els lideratges de la nova política –que són més compartits, a vegades fins al paroxisme- es vinculen amb la societat civil i no amb l’Estat –de fet la “nova política” sorgiria precisament perquè aquesta connexió entre tots dos s’ha trencat–.
Però, per altra banda, segons Castiñeira, ara que la nova política ha accedit a càrrecs de responsabilitat per exemple a l’Ajuntament de Barcelona, aquesta mostra manca d’eficàcia en la gestió diària. “Des del punt de vista del management públic les decisions comunitàries són deficients, perquè així és com es fa a Europa i no parem de criticar-ho…”.
