A l’Edat Mitjana, els excursionistes i els pelegrins podien reflexionar i resar a les capelles que hi havia arran dels camins. Avui en dia, aquestes construccions no han desaparegut. Un dels casos més destacables és l’església de l’autopista de Wilnsdorf, a Alemanya.
Actualment, a Alemanya hi ha quaranta-cinc capelles o esglésies en ruta, tot i que no és l’únic país europeu que en té. També n’hi ha en altres estats que es troben als seus voltants com a la República Txeca, Dinamarca, Estònia i Finlàndia. Aquestes esglésies tenen per objectiu que els viatgers –a més de disposar d’establiments com botigues, gasolineres o hostals al costat de les carreteres– també tinguin espais on pregar; llocs on l’ànima pugui descansar una estona.
Si ens centrem en el país germànic, una de les més destacables és l’església de l’autopista A45 de la ciutat de Wilnsdorf, inaugurada el 26 de maig del 2013. El projecte va néixer de la voluntat d’un matrimoni alemany, Hartmut i Hanneliese Hering, d’omplir el buit d’esglésies en ruta entre les ciutats de Wiesbaden, a quaranta quilòmetres de Frankfurt, i Kassel, al centre del país. El 2009, van crear una organització per trobar patrocinadors que financessin el projecte.
El disseny va anar a càrrec de l’estudi d’arquitectura Schenider+Schumacher, amb seu a Frankfurt. Una de les característiques de “l’església de l’autopista” de Wilnsdorf és el seu caràcter ecumènic: és a dir, hi poden assistir creients de les diferents branques del cristianisme. Ara bé, com crear un espai sagrat per als catòlics, ortodoxos i els protestants? Com aconseguir un temple sense imatges ni iconografies religioses? Com satisfer a tothom? Segons els arquitectes, “la finalitat de l’espai és un dels elements que determinen la manera en la qual és creat”, però també hi havia el perill que acabés per ser un edifici que no en satisfés cap.
Tal com assenyala Michael Schumacher, un dels arquitectes que va assumir l’encàrrec, “perquè un edifici impacti en l’entorn, ha de parlar”. Seguint el pictograma que es fa servir per representar les esglésies –formes rectangulars i triangulars blanques sobre un cartell blau elèctric– es va procedir a fer-lo real. Però, un cop els viatgers s’hi acosten, les parets canvien i adquireixen forma polièdrica, similar a un origami que pot recordar un gat o la màscara de Batman.
L’interior trenca amb l’exterior. És un recinte quadrat, simètric i revestit de fusta, que contrasta amb la fredor d’un exterior blanc i llis. Tota l’atenció se centra en l’altar, que ocupa un espai independent de color blanc emmarcat per l’últim arc de fusta i banyat per la llum natural d’una de les claraboies de l’edifici.
Culte per tot Alemanya
L’entrada de l’església de l’autopista de Wilnsdorf està encapçalada pel salm 91.1: “Ell ha ordenat als àngels que us guardin en tots els vostres camins”. De fet, els conductors que travessen les autopistes més transitades del país es poden trobar des de petites construccions fins a edificis que s’omplen de fidels durant les celebracions especials. Segons el diari alemany Frankfurter Rundschau, de les quaranta-cinc esglésies d’autopista que hi ha al país, dinou són protestants; nou, catòliques, i disset són dirigides per equips ecumènics.
