Un espai de restauració adreçat a la “nova pobresa” s’emplaça des d’aquest mes de març en el primer pis del local de Minyons de Terrassa. Entre les seves particularitats, el fet que la meitat dels comensals paguen el dinar “amb temps”, col·laborant a la cuina o servint taules.
Les colles castelleres que tenen local propi –gairebé totes– funcionen especialment els vespre d’alguns dies de la setmana, quan hi ha assaig, i els vespres de cap de setmana, en la mesura que funcionen com a autèntics centres d’oci, sobretot en aquelles poblacions on l’oferta en aquest sentit és petita. Però entre setmana, als migdies, l’ús de les seues de les colles és mínim, per no dir inexistent.
Aquesta circumstància, que un altre context potser hauria passat desapercebuda, en una situació de crisi va fer obrir la llumeta a les 29 entitats terrassenques membres de l’Associació Local d’Entitats per la Inclusió (ALEI) que buscaven un espai que ja tingués ús però del qual es pogués “aprofitar” una franja horària fins al moment desocupada per a situar-hi un restaurant adreçat a la “nova pobresa”. Un concepte que serveix per definir aquelles persones que fins ara mai havien hagut d’acudir a uns serveis socials i que, amb la crisi, s’han trobat havent de demanar ajuda.
Dit i fet. Els representants de l’ALEI, amb el suport de l’Ajuntament de Terrassa i el finançament de la Fundació La Marató, van contactar amb els responsables dels Minyons de Terrassa per a plantejar-los convertir –els migdies de dilluns a divendres, els festius quedaven exclosos– el primer pis del seu local al carrer Teatre de la ciutat en el local que havien imaginat per atendre aquesta necessitat. I la proposta va ser recollida de forma positiva per la colla més popular de la ciutat vallesana: no gaires mesos mes tard, a mitjans de març, La Trobada –així es diu el restaurant– s’ha posat en marxa, cada dia de 2/4 d’1 a 2/4 de 4 de la tarda. S’hi ofereixen menús de qualitat tan a les persones a les quals s’adreça el projecte com a aquelles que, lliurement, hi vulguin anar a dinar. Com si fos un establiment qualsevol, vaja, perquè de fet ho és: La Trobada fa cuina del temps, actual, estacional, pròxima i sense presses. Amb un model que no té, però, afany de lucre, que busca ser sostenible financerament i emmarcat dins el que s’anomena l’economia del bescanvi.
Pagar amb temps
L’espai on s’ha instal·lat el restaurant és una de les singularitats del projecte, però n’hi ha d’altres, especialment la forma com es paguen els menús, que en principi té un cost de 6,5 euros. Aquí el temps és una moneda d’ús current: 35 dels 70 comensals que dinen cada dia de dilluns a divendres en aquest espai –derivats per l’Ajuntament, Càritas o les entitats de l’ALEI– no paguen de forma monetària sinó ajudant a la cuina, servint els plats i netejant les instal·lacions un cop usades. És una forma de què puguin gaudir del servei i alhora, fer-lo possible.
Tota aquesta operació també té una lògica de sociabilització: aquestes persones arriben a La Trobada a partir d’un protocol de derivació i, participant com a voluntaris del projecte, reforcen la confiança en ells i en la societat –s’empoderen, tal com apunta aquest neologisme-, defugint la lògica assistencialista. La convivència -la trobada, d’aquí el nom de l’establiment- dels dos mons els permet experimentar i poder replicar la força transformadora de la cooperació per combatre la desigualtat.
“Volem deixar clar que això no és un menjador solidari, és un restaurant. I és un restaurant obert a tothom amb una particularitat, que qui vulgui podrà venir a dinar i pagar amb diners, i qui no ho pugui, ho farà amb temps”, explica Xavier Casas, gerent de La Trobada. En principi, aquestes persones que no paguen directament el cost del menú seran rotatòries i aniran canviant cada tres mesos. Quan acabin el període trimestral, els participants seran derivats a altres activitats de la xarxa ALEI. “S’haurà de mirar com encaixar aquestes persones amb les necessitats de les entitats”, afegeix Casas.
Des de la colla castellera que acull l’operació, es palpa satisfacció en les seves paraules. “Simplement, des de Minyons estem posant a disposició un actiu per una causa noble. Tot allò que diem dels valors dels castells –la solidaritat, la companyonia, el compartir…– s’expressa perfectament en aquesta experiència. Podem demostrar el que diem que som”, apunta Enric Cardús, president de Minyons de Terrassa.
Aquesta mateixa font recorda que sovint les colles castelleres tenen una lògica endogàmica: “Ens omplim la boca d’aquests valors però a la pràctica és molt difícil. Totes les colles van a la seva, legítimament, a complir el seu propi objectiu, i a vegades ens costa posar-nos a disposició d’altres realitats. Amb aquesta projecte, hi estem donant la volta”.
Sorpresa inicial
El màxim responsable d’aquesta colla castellera admet que, quan li van presentar la proposta des de l’ALEI, el primer sorprès va ser ell. “Però a mesura que la vam anar analitzant i convertint-la en una idea, veus que tot el que en pot sortir és positiu”, afegeix. Cardús fa referència també a les possibilitats que la iniciativa obre per arribar a altres sectors de la ciutat els quals fins ara potser veien l’activitat castellera com una cosa estrafolària, fins i tot: “Amb això ensenyem que som una entitat amb un potencial de gent i econòmic, un potencial el posem a disposició de la ciutat”. A més, no se li escapa a ningú que l’ocupació de l’espai –el qual no genera cap benefici econòmic per Minyons– sí que és una manera de rendibilitzar-lo.
15.000 dinars l’any
Quan es compleixi el primer any natural de funcionament –el 2014–, a La Trobada s’hi hauran servit 15.000 dinars a l’any, amb un total de 15.400 hores de voluntariat. Òbviament, però, per a poder engegar la maquinària del restaurant ha calgut una important injecció econòmica. Així, el pressupost del projecte per al primer any és de 176.700 euros, dels quals 95.700 provenen de la Fundació La Marató –provinents de la Marató per la Pobresa–, 30.000 de l’Ajuntament de Terrassa, 13.500 de Càritas i els 37.500 restants dels comensals convencionals que pagaran cada dia els dinars. Per si fos poc, l’espai generarà també cinc llocs de treball.
Cal destacar també que l’aportació que fa l’Ajuntament de Terrassa al projecte s’emmarca dins de la política municipal de concertació amb el Tercer Sector a través del qual la ciutat compta amb serveis i prestacions socials com el Centre de Distribució Social d’Aliments El Rebost o el Centre d’Acolliment Nocturn Andana, que representen una part important dels quasi dos milions d’euros que el consistori va destinar a polítiques d’inclusió social el 2012.
Per lluitar contra l’exclusió social, les velles fórmules estatistes no valen, doncs. Aquesta experiència ho demostra i, sobretot, que calen instruments compartits; les sinèrgies entre Minyons i l’ALEI de Terrassa en són un molt bon exemple.
