Les festes emparen en la mesura que els seus elements són capaços de seduir i mobilitzar des de la simplicitat.
Qualsevol plaça de qualsevol poble el pont del 15 d’agost. És Festa Major i a la plaça de torn hi ha l’activitat infantil que consisteix en jocs amb aigua, que ajuda a fer passar millor la xafogor. Hi ha famílies de tot tipus. Aquesta simple imatge té alguna mena d’importància? Sí. L’espai festiu, que té per naturalesa una certa subversió de la lògica rutina, una excepció temporal que comparteixen els habitants d’un mateix municipi, un parèntesi tancat, és en l’actualitat un dels laboratoris socials on es poden posar a prova totes les barreges socials que vulguis. Quasi sempre resulten positiu i una festa serà major en la mesura que sàpiga reproduir en el seu corpus la pluralitat social del nostre país.
Les festes populars s’han convertit, en l’actualitat, en una política pública de primera magnitud i abast en el marc d’una societat plural faltada de vector integradors, de paraigües sota els que es pugui aixoplugar la diversitat intrínseca de la nostra societat. No ha estat aquesta, una conversió volguda sinó un adveniment per caprici o omissió. La gran majoria de les festes més reconegudes del país no són avui, per més que la pràctica totalitat implori historicitat, elements que sumin més de quaranta anys de vigència. Amb comptades excepcions a l’àrea del Penedès, la pràctica majoria de festes majors catalanes són essencialment noves i, a més, compten amb l’impuls públic de manera posterior a la seva conceptualització. Per tant podem dir que és el creixement social i l’evolució normativa el que ha convertit aquella sèrie d’elements festius de carrer en autèntics festivals culturals i folklòrics dels quals emanen valors. I en el moment, actual, i amb impuls públic, l’abast d’aquests valors passa a ser un element d’anàlisi.
Heus aquí la primera contradicció: la festa en sí mateixa com a concepte és anterior l’assumpció –per part de la societat i de les seves administracions– del pes real que té. Per tant tot anàlisi de valors en clau pública serà ulterior al disseny de la majoria dels elements que estudiem.
Situem-nos a l’actualitat. Les festes populars han crescut en dimensió i han estat capaces de calar en gents molt diferents. No hi ha millor manera de conèixer la realitat social de casa nostra que veure una cavalcada de Reis, per exemple. Un acte que uneix. Les festes majors, en alguns àmbits, reprodueixen aquest esquema i propicien que la comunitat respongui a una mateixa crida per diferent que sigui. Les festes acullen en la mesura que els seus elements són capaços de seduir i mobilitzar des de la simplicitat i sense més pretensió que la celebració. Totes les cultures que conviuen a casa nostra premien la celebració i bonifiquen les bones estones compartides. La nostra cultura mediterrània converteix l’espai públic compartit en un escenari perfecte i el clima benèvol també hi ajuda.
Un altre element a tenir en compte és veure com en molts casos l’origen religiós de les festes no es discuteix però el pes real sobre el programa i sobretot la incidència sobre la societat de la religió –sempre una part– remet de la mateixa manera que les estadístiques ho apunten a nivell sociològic o s’assumeix el laïcisme – com un punt de trobada més neutre.
El valor més important d’aquestes festes nostres és el mateix que el de l’escudella barrejada de Nadal o la coca de recapta de la nostra gastronomia. Un aigua-barreig d’elements que sintonitzen i que no només s’han de quedar circumscrits al període d’excepció de les mateixes festes sinó que ens permeten traçar línies derivades per treballar durant tota la resta de l’any amb una referència clara de com ha de ser un espai d’acollida a les noves realitats socials. La festa té una caducitat, però la collita sempre és més tard de la sembra.
