Un dissabte d’aquells sense motivació ni inspiració, sortim a passejar per Gràcia, el que fins ara ha estat el meu barri. Faig la ruta de les places. Observo als nens jugant a pilota i els gossos enredant corretges a la cadira dels amos que llegeixen el diari i xarrupen cafès. Faci calor o fred, les terrasses estan plenes. Sense una ruta marcada girem pel carrer Teruel i descobreixo L’Espai de Gats. El Cat Cafè. La primera cafeteria per gats de Barcelona.
Tinc poc temps per estar-m’hi perquè vaig amb el meu marit i ell és al·lèrgic a aquest animal. El pèl de gat el fa esternudar i respirar malament. Encuriosida, decideixo entrar. Des de fora ja es veu com uns quants gats es passegen lliurement entre taules, cadires i pufs. És el primer cop que veig una escena com aquesta, sembla treta d’un conte.
Quan pico a la porta, que està tancada –“deu ser perquè no s’escapin els gats, penso”– em diuen que aquell és només un espai per a socis i que per a poder entrar hauria de pagar una quota, però que si simplement vull fer una ullada, haig de pagar tres euros. Els pago de bon grat, la curiositat és forta. El meu home em fa un gest dient: “Va, ves”. Ell, però, m’espera fora.
M’hi estic deu minuts, temps suficient per recollir la informació que necessito. En un primer moment he pensat que els clients d’aquest singular bar eren els propietaris dels gats, però no. Els clients estan allà simplement per passar una bona estona; poden gaudir de llibres, música, wifi i d’alguna xerrada sobre felins. Els gats del bar esperen ser adoptats.
De moment els animals estan a cases d’acollida i el cafè fa de punt de trobada entre gats que busquen casa i cases que busquen gats. És a dir, si hi ha algun visitant que s’enamora o li agrada algun dels animals el pot adoptar. El cambrer de la barra m’explica: “El nostre local és únic a Barcelona”. Ja ho pot ben dir! “Et pots relaxar amb el ronc dels nostres gats o jugar amb ells mentre passes una estona amb els amics compartint un beure”.
L’adopció costa entre 80 i 150 euros. Els gats ja estan vacunats, desparasitats, porten el microxip i els han esterilitzat. En resum, qualsevol gat que surti de l’Espai Gats, ho té tot en ordre per començar una nova vida. Una noia s’acosta a la barra i pregunta si el pròxim cop pot portar el seu gat, li responen que no.
Tots els gats que es passegen pel local han estat sotmesos a controls veterinaris i a mesures preventives, i com que no se sap com estan de salut els gats de fora, no se’n permet l’entrada. A més, els gats són molt de tenir el seu territori i no els agrada que un altre ocupi el seu espai.
Penso amb qui m’està esperant fora i pregunto què passa si algú que és al·lèrgic a aquests animals entra al local. Em diuen que ells no tenen la medicació que s’hauria de subministrar en cas d’un atac, així que intenten evitar el risc. Queda sota la responsabilitat de cadascú. El projecte se sosté a través de les visites, les adopcions, les compres de productes al mateix cafè i les quotes dels socis del club. Cada cop més barcelonins s’ocupen de què aquests felins no estiguin abandonats pels carrers de Barcelona. – LUCIA MONTOBBIO.
