Un argentí de pau a Catalunya

Adolfo Pérez Esquivel va néixer a Buenos Aires ara fa noranta anys. De formació es va graduar en Belles Arts, i ha destacat per ser un bon artista sobretot en la pintura i l’escultura. Des dels anys seixanta es va dedicar a treballar en organitzacions populars involucrades en el moviment pacifista cristià llatinoamericà. El 1974 va ser escollit coordinador general per a Amèrica Llatina de grups de base, molts d’inspiració cristiana i noviolenta, que promovien la lluita per la justícia basant-se en mètodes noviolents.

Dos anys més tard, però, va esclatar a Argentina una dictadura militar molt fèrria, dirigida pel general Videla, que va enderrocar el govern establert i que va ser objectiu de l’Operació Còndor, en què l’administració Nixon interferia en la política de determinats països llatinoamericans. El 1975, Esquivel va ser detingut per la policia militar brasilera, empresonat l’any següent a l’Equador, i finalment per la dictadura de Videla a Buenos Aires. A Argentina va ser torturat, retingut sense cap procés jurídic, arriscant-se a ser condemnat a mort. 

Davant d’aquesta delicada situació, Catalunya va entrar en la seva vida de la mà de l’Institut Víctor Seix de Polemologia, la institució pionera a Catalunya en el treball sobre els conflictes; que atorgava anualment el Memorial Joan XXIII per la Pau a persones que es destacaven per les seves lluites en favor dels valors de la pau, la noviolència, la justícia i els drets humans. El 1977 va ser escollit Adolfo Pérez Esquivel, qui el va rebre públicament des de la presó. La concessió del Memorial no només el va salvar dels pitjors auguris, sinó que també el va catapultar cap al Premi Nobel de la Pau, que va rebre —ja alliberat— el 1980, pels seus esforços en la defensa dels drets humans. 

Ha difós els seus valors pacifistes i noviolents, inspirats en el cristianisme i el franciscanisme, fins a l’actualitat, en què compleix noranta anys, envoltat de l’admiració de molta gent. A Catalunya ostenta el càrrec de rector honorífic de la Universitat Internacional de la Pau, que va impulsar conjuntament amb un dels pioners dels treballs per la pau a casa nostra: Frederic Roda, gran amic d’Adolfo Pérez Esquivel i d’Arcadi Oliveres, també director fins a la seva mort recent, de la Unipau.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.