Trenta-sis reconeguts científics, entre ells tres premis Nobel, han firmat una carta demanant als museus de ciència de tot el món que trenquin qualsevol relació que tinguin amb la indústria del petroli. Aquest document apunta directament contra David Koch, el sisè home més ric del món, propietari de la segona multinacional privada més gran dels Estats Units i especialitzada en refinar i distribuir petroli. Koch Industries ingressa 115.000 milions d’euros a l’any i una pat d’aquesta fortuna l’utilitza per a finançar exposicions de museus de ciència que minimitzen la relació entre canvi climàtic i contaminació per combustibles fòssils i neguen el canvi climàtic.
“Quan alguns dels més grans responsables i escètics del canvi climàtic financen exposicions en museus de ciència i història natural es mina la confiança del públic en la validesa de les institucions responsables de transmetre el coneixement científic. Aquest tipus de filantropia corporativa es paga molt cara”, adverteixen els científics en el seu escrit. I és que, per exemple, David Koch figura actualment com a donant i conseller de museus com el el Smithsonian de Historia Natural de Washington o el Museu Americà d’Història Natural de Nueva York.
Aquesta emissiva també ha estat molt ben rebuda per altres collectius, ja que l’ètica no sempre és present en els museus. Per exemple, els artistes anglesos també s’han sumat a aquesta denuncia ja que no consideren adequat que una empresa com la petrolera BP pagui la Tate Gallery britànica. Però també ha estat molt ben acollida a les universitats, ja que als Estats Units és habitual que les institucions educatives inverteixin en borsa. I, ara, molts estudiants conscienciats demanen que els centres renunciïn a comprar accions de petroleres.
La carta dels científics està oberta a signatures de tot el planeta. A Gran Bretanya, que des del 2011 treballen en aquesta línia, ja es poden apuntar tres victòries: el Southbank Centre ha renunciat als diners de Shell, el Museu d’Història Natural de Londres ja ha dit que no renovarà el seu contracte amb BP i el Museu Tate ha perdut un judici en el qual se li va obligar a revelar el percentatge del seu pressupost que procedia de BP.
