Sostenibilitat

Trastorn per dèficit de natura

Dèficit de naturaDurant segles, els humans s’han desenvolupat en entorns naturals on, per sobreviure, calia fer front a les inclemències de la natura i proveir-se dels aliments que els eren necessaris. A mesura que s’anaven millorant les capacitats de les persones, es van anar agrupant per a cooperar i crear sinergies entre diferents individus. Avui en dia, el resultat d’aquesta interacció són sorprenentment complexos. Els éssers humans han creat ciutats on viure d’una manera més confortable i segura, el que suposa un èxit evolutiu innegable.

Aquest procés de concentració de l’espècie humana en grans urbs no ha finalitzat i tot sembla indicar que en el futur continuarà aquesta tendència: segons dades de l’informe de 2008-2009 de les Nacions Unides/UNESCO la meitat de la humanitat viu en ciutats i en dues dècades, serà més del 60 per cent de la població la que resideixi en entorns urbans.

Viure en una gran ciutat però, crea una sensació de dependència i de manca de control que el psicòleg social Stanley Milgram va resumir amb el terme de sobrecàrrega informativa. En l’entorn urbà hi ha múltiples demandes d’atenció que exigeixen a la persona estar en permanent estat d’alerta i poden provocar estats d’estrès, cansament i fatiga.

La generació formada per les persones que en l’actualitat tenen menys de 30 anys, han nascut majoritàriament en entorns artificials i s’han educat amb un ampli ventall d’avenços tecnològics que els han provocat algunes conseqüències negatives en el seu desenvolupament.

Recentment, l’autor nord-americà Richard Louv, basant-se en estudis científics ha descrit el denominat “Trastorn per dèficit de natura”: es tracta de la resposta a l’esforç prolongat del cervell humà als estímuls de la vida urbana i es tradueix en desordres d’atenció, hiperactivitat, disminució de la capacitat creativa, obesitat i increment de malalties respiratòries.

Aquest trastorn es manifesta en persones que viuen en grans ciutats i el seu mode de vida està cada vegada més desconnectat de la natura. Tot i afectar totes les franges d’edat, s’aguditza en la població infantil que creix sobreprotegida en un ambient dominat per l’asfalt i els aparells electrònics. Es creu, que a llarg termini, la seva salut mental podria veure-se’n afectada. Segons la teoria de Louv però, la solució no és massa complexa. Només en planificar les ciutats de manera diferent i fer més accessibles els espais verds a tothom i sortir regularment al camp pot ajudar a alleujar els símptomes d’aquest trastorn.

Al caire del col·lapse, la nostra societat comença a prendre consciència de la urgència de reconnectar amb la natura. La preocupació per salvar la terra i a tots els éssers vius té el seu revers en la idea de salvar-nos també a nosaltres mateixos, per a poder gaudir d’una vida plena i en equilibri.- JOAN BASSAGANYA.

Per saber-ne més:  Louv, RicardLast Child in the Woods: Saving our Children from Nature Deficit Disorder (2008)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *