El president de Transparència Internacional Espanya i catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid recorda que la lluita contra la corrupció i l’impuls a favor de la transparència rau en la pròpia educació dels ciutadanas.
En una societat moderna i realment democràtica, la transparència constitueix un pilar bàsic i un objectiu indispensable per a l’impuls de la participació i el desenvolupament efectiu del dret a saber dels ciutadans. La transparència és a més el principal antídot contra la corrupció, xacra que ha vingut afectant a nombrosos càrrecs polítics i institucions públiques en aquest país.
Necessitem més que mai un sistema polític, jurídic i econòmic realment transparent, és a dir, que els ciutadans puguin conèixer amb detall tot el que passa i que es gasta en les milers d’institucions públiques existents en aquest país, així com en altres institucions que reben fons majoritàriament de l’erari públic.
La transparència, definida com la qualitat d’un govern o institució de ser oberta a la divulgació d’informació, normes, plans, processos i actuacions, permet, en el cas de les entitats públiques, que els ciutadans puguin conèixer el que fan (i com ho fan) aquestes institucions que els representen i a les quals financen, i d’aquesta manera poder exercir en major mesura el seu dret a exercir un control democràtic sobre les mateixes.
Cal assenyalar, per altra banda, que la transparència econòmica i social pot tenir molt diferents manifestacions o projeccions, entre les quals, i com a exemple, en descric a continuació algunes d’elles:
A) Transparència del sector públic
El sector públic és quantitativa i qualitativament fonamental en la societat, ja que d’una banda, representa una proporció molt important de l’economia o del sistema econòmic de qualsevol país (encara que pugui haver-hi diferències entre uns i altres països segons la seva estructura, el sistema polític, la ideologia del partit que governi, etc.), i per una altra, perquè és el sector que s’encarrega de vetllar pel funcionament, la seguretat, la llibertat i el mínim benestar o cobertura social dels ciutadans.
Atès que el sector públic, d’altra banda, està finançat amb l’esforç econòmic de tots els ciutadans, i atès que s’encarrega exclusivament de servir a aquests ciutadans, es fa realment fonamental l’existència d’un important nivell de transparència en aquest sector. És per això que s’hauria d’arribar a què en tots els països es proporcionés una informació clara al ciutadà sobre els comptes i la situació i evolució financera de les administracions públiques a tots els nivells existents; a Espanya per exemple, a nivell estatal, autonòmic i local.
B) Transparència dels mercats financers
Els mercats financers constitueixen un component bàsic i cada vegada més important, complex i globalitzat en el sistema econòmic actual. Els ciutadans participen cada vegada més conscientment o inconscient- en aquests mercats financers, ja que en la mesura que disposen d’estalvis que col•loquen en comptes bancaris, i altres productes financers, com ara dipòsits a termini, fons d’inversió, accions o obligacions, etc. o simplement com aportants a plans de pensions (els quals estan materialitzats en inversions financeres) ja estan participant i aportant recursos per al funcionament d’aquests mercats financers, i per tant, estan relacionats directament, i en conseqüència interessats en el bon funcionament i en la transparència d’aquests mercats.
Resulta cada vegada més necessari i urgent en aquest context corregir i esmenar les asimetries informatives que existeixen en aquests mercats, així com l’opacitat que es dóna de forma freqüent, i en alguns àmbits de manera generalitzada, en aquesta informació per als ciutadans. Seria important a més, que hagués informació oberta i pública en relació amb els vincles que hi pugui haver entre els agents, els analistes i les pròpies institucions financeres.
C) Transparència empresarial
Pel que fa a la transparència de les empreses cal recordar la importància que elles mateixes presentin a la societat, a més de Comptes anuals (informació ja de caràcter obligatori i que han de dipositar en el Registre Mercantil), també unes Memòries àmplies i detallades sobre molts altres aspectes socials, mediambientals, etc. seguint aquest objectiu de responsabilitat social.
En aquest sentit, cal assenyalar que segons la Global Reporting Initiative (GRI) “la transparència en l’elaboració de Memòries constitueix un exercici de responsabilitat empresarial, ja que suposa l’explicació clara i oberta de les pròpies accions a aquells que tenen dret a preguntar o motius per fer-ho”. D’altra banda, la Unió Europea considera la Responsabilitat social corporativa com una contribució empresarial al desenvolupament sostenible i equilibrat per a tots aquells que interactuen amb l’empresa (stakeholders): accionistes, empleats, comunitat financera, proveïdors, clients i la societat en general.
En tot cas, la transparència pública és fonamentalment una qüestió de voluntat. A Transparència Internacional Espanya venim publicant diversos Índexs pels que avaluem el nivell de transparència de diferents institucions públiques: Ajuntaments, Comunitats Autònomes, organismes gestors de l’Aigua, diputacions provincials i Parlaments. A través d’aquests índexs hem comprovat que la transparència no és qüestió d’ideologies o de partits polítics, sinó que els càrrecs públics i governants que volen ser transparents ho són, independentment del seu credo polític, i és per això que en aquests índexs han vingut obtenint les màximes puntuacions institucions públiques governades per càrrecs de molt diferents colors polítics (conservadors, progressistes, nacionalistes, etc.). D’altra banda, l’evolució ascendent de les puntuacions que vénen reflectint aquestes institucions en els esmentats índexs demostren que amb una mica d’impuls o pressió per part de la societat civil poden gairebé sense dificultats millorar clarament el seu nivell de transparència i d’obertura informativa als ciutadans.
D’altra banda, i en la meva faceta d’economista, penso que també resulta necessari en aquest país un profund canvi de la informació econòmica oficial que es fa pública, de manera que arribi realment a tenir una mínima utilitat social i permeti oferir vies de solució de cara a afrontar la crisi econòmica actual. La transparència econòmica és una regla essencial del funcionament democràtic i els ciutadans tenen dret a estar més i millor informats en el terreny econòmic, i per això es fa urgent una més àmplia divulgació social de la informació econòmica, en un llenguatge i forma que resulti comprensible pels ciutadans, i en definitiva, una democratització de la informació econòmica als seus diferents nivells.
En tot cas, la solució fonamental i més important a llarg termini per impulsar la transparència i la lluita contra la corrupció rau en la pròpia educació dels ciutadans, perquè existeixi una veritable mentalització de la societat, tant a nivell individual com a nivell col·lectiu, de manera que la transparència pública es consideri un important valor democràtic i de progrés social, i que la corrupció es vegi com una cosa absolutament il·legítim, insolidari i penalitzable, i per això els ciutadans sentin un clar rebuig davant de qualsevol tipus de corrupció.
