L’autor del llibre Avanzar en valores, el professor Jesús Blanquet, analitza els principals valors a transmetre entre els adolescents actuals.
La família segueix sent l’espai idoni per a que els fills rebin les orientacions més importants per a la vida. Davant dels canvis socials que provoquen en els fills una desorientació creixent, la resposta dels pares hauria de ser ensenyar-los els principis i conviccions profundes que han d’incorporar a la seva vida, i amb els quals podran expressar la seva manera de ser persones; és a dir, han de reforçar els valors humans i de convivència.
La família és la primera escola de valors. Els pares –amb les nostres fortaleses i les nostres mancances- hauríem de convertir-nos en models de vida. Si mostrem autenticitat i senzillesa en la nostra manera de viure i de relacionar-nos, esforç en el dia a dia, humilitat en lloc de prepotència, responsabilitat en lloc de passotisme… els nostres fills, valoraran i aprendran l’exemple de bon grat.
Francesc Torralba, subratlla aquesta idea en Avanzar en valores: “El millor llegat que podem deixar en herència als nostres fills no són els bens materials, ni els títols; són els bens intangibles, els valors que els transmetem de manera informal a través de la vida quotidiana, del contacte diari amb ells, de l’exemple i del testimoni que no es rendeix”.
Els joves assumiran els valors com a creïbles i els faran seus, segons el grau de coherència amb què els pares i educadors els visquin, per tant, són vitals el seu compromís i testimoni. La realitat social actual ens mostra que no anem sobrats de punts vàlids de referència; la mediocritat, la superficialitat, l’exagerada aspiració a l’èxit fàcil, econòmic o social, i al poder…, són contravalors que ens donen una visió distorsionada.
Quan parlem de crisi de valors solem dir que la família i l’escola han dimitit de la seva missió d’educar, que hi ha una desorientació creixent pel que fa a les finalitats de l’educació, que la permissivitat i el relativisme moral ho justifiquen tot, que estem assajats pel materialisme i la mercantilització… Tot i que hi ha alguna cosa de cert en tot això, aquest lament estèril l’hauríem de canviar per entusiasme i coratge que ens faci capaços de contagiar d’optimisme als joves.
Des dels primers anys ja s’han de transmetre valors, però l’adolescència, és especialment adequada per ajudar a consolidar-los. Seria complicat fer un llistat però a manera de referència n’esmento alguns.
Diàleg
La convivència, tot i què és una necessitat, mai no és senzilla, ha de construir-se i reconstruir-se cada dia. Iel secret de tota convivència resideix en el diàleg. Mantenir un diàleg suposa saber escoltar més que no pas parlar. Escoltar sense interrompre, no fer gestos de fatiga o de desaprovació i seguir amb atenció els arguments de l’altra persona, és un verdader art.Els joves, a més del diàleg formal, haurien de trobar temps i espais de silenci interior. Això els ajudaria a descobrir la seva dimensió més profunda i espiritual, com a contrapunt del que sol ser el ritme quotidià de les nostres vides bolcades al soroll exterior que, sovint, porta a actuar de manera irreflexiva, precipitada i superficial.
Responsabilitat
La responsabilitat és la capacitat que té una persona per conèixer i acceptar les conseqüències de les seves paraules i actes, o dit d’un altra manera, la necessitat de sentir-se urgit a donar resposta o a complir un deure o un treball sense rebre cap pressió externa.
Els joves poden assolir un major grau de responsabilitat si són capaços d’imposar-se petits objectius i complir-los; si s’acostumen a exercitar l’autocrítica acceptant les seves errades sense donar la culpa als altres i posant esforç per esmenar-les i millorar; i si es disposen a acceptar les crítiques constructives, aquestes els oferiran l’oportunitat de reflexionar i reorientar el seu comportament.
Respecte
Tenir respecte es manifestar consideració, atenció, afecte i valoració cap a les persones. Les persones que no tenen respecte es manifesten de forma agressiva i autoritària. Actuen de manera egoista i prepotent i amb aquesta actitud menyspreen a les persones amb les que conviuen. El respecte ha de ser compartit: tots hem de respectar i esperar que els altres també ho facin. No ens hauria d’importar donar nosaltres el primer pas. El bon resultat està assegurat gairebé sempre.
Consumisme i internet
La pressió d’una societat consumista no ens ha de fer oblidar que cadascú ha d’adaptar-se a les seves possibilitats. Hem d’aspirar a ser consumidors crítics, conscients de la necessitat de l’estalvi, de la previsió i d’una certa austeritat. Els hauríem de transmetre que la verdadera felicitat no s’obté amb l’adquisició de coses materials, que aquesta s’ha de buscar en l’harmonia amb un mateix i amb els altres, en la il·lusió per les petites coses, en sentir-nos realitzats en el nostre treball, en l’afecte que rebem de les persones que ens estimen i en l’esforç que fem per correspondre-les.
Malgrat els indiscutibles avantatges d’Internet, també hi ha inconvenients; em refereixo a l’addicció o dependència, l’aïllament social, el “silenci familiar”, la pornografia, la violència, la ludopatia, la facilitat de contactar amb persones anònimes amb pocs escrúpols, la possibilitat d’estafa, entre d’altres. Sempre que algú es comunica per mig d’un ordinador ha de ser conscient d’aquest principi: qui està a l’altre ordinador, és una persona i com a tal ha de ser tractada amb respecte i consideració. I, recordar-los que tots aquells perills ens han d’obligar a extremar les mesures de precaució.
Voluntat i constància
En la voluntat entra en joc la llibertat, la responsabilitat i l’actitud de renúncia de cada persona per fer allò que és el seu deure i no el que li és més fàcil o més còmode. El més extraordinari que requereix la nostra voluntat és la constància, que suposa no defallir davant les dificultats, sostenir i alimentar la motivació necessària per no caure en el desànim o en la rutina, i descobrir nous al•licients per seguir avançant malgrat les dificultats.
Actitud crítica
Adoptar una actitud crítica davant d’un fet és analitzar i valorar les seves característiques en funció de las circumstàncies i del context en què aquest s’ha produït. Si volem rebre informació no manipulada, hem de fer l’esforç de llegir entrelínies, escoltar i veure allò que no es diu o ensenya, i identificar els codis de manipulació que puguin contenir.
Òbviament, els valors anteriors no són més importants que l’esforç, la família, les bones maneres, l’autoestima, l’afectivitat, el consum d’alcohol i drogues, la col·laboració, la nutrició, la pau, l’amistat, l’assertivitat i un llarg etcètera més. Pares i educadors sabran completar aquest llistat i orientar als seus fills i alumnes. Aquesta missió, si bé no és fàcil, tampoc és impossible. Si es tenen idees clares del que es pretén i s’actua amb sentit comú, paciència i afecte, els objectius poden ser raonablement assolibles. Sort i bona feina!
