Imaginin un partit de bàsquet. L’entrenador demana temps mort i aprofita cada segon per donar instruccions a l’equip, per reorganitzar la tàctica, per insistir en una jugada assajada, etc. El temps mort no té valor en ell mateix: serveix només per preparar-se per continuar competint.
“Hem de veure la lectura com un acte de resistència a la societat del rendiment, de la producció i de l’auto-explotació”
Segons el filòsof sud-coreà Byung-Chul Han, en la nostra societat del rendiment el temps lliure “constitueix un element funcional en el marc de la producció”. És a dir, que el temps lliure ha esdevingut “temps mort”, com el del bàsquet, que només serveix per preparar-se per continuar rendint, per maximitzar la producció.
En contra de la pressió pel rendiment que transforma el temps lliure en temps mort, Han reivindica el “temps lliure de debò”, el “temps lliure i viu”. Reivindica la inactivitat com allò que ens fa pròpiament humans. Amb les seves paraules: “El cerimonial de la inactivitat significa: «Sí que fem, però per no fer res». Aquest per no fer res, aquesta llibertat respecte de la finalitat i la utilitat és l’essència de la inactivitat. És la fórmula fonamental de la felicitat”.
Quin és l’últim cop que vau fer res per no fer res?
Potser voleu provar de convertir una estona del vostre temps lliure en temps viu, i valorar com ha anat. Potser, qui sap, voleu provar de fer-ho tot llegint la darrera obra de Byung-Chul Han: Vita contemplativa. Elogi de la inactivitat (traducció de Mar Albacar per a La Magrana, 2023). Seguint Han, no l’hauríem de llegir per acabar el capítol abans de sopar, per acabar el llibre cert dia ni per llegir un determinat nombre de títols l’any.
En comptes d’això, l’hauríem de llegir per no fer res, prenent-nos el temps per aturar-nos, per rellegir, per pensar, per badar. La lectura com un acte de resistència a la societat del rendiment, de la producció i de l’autoexplotació. Potser això té a veure amb el que diu Joan Burdeus citant Vicenç Pagès Jordà: “No llegir quan ho tens tot fet, sinó llegir per no fer-ho tot”.
