No tots els tatuatges són purament estètics, algunes il·lustracions a la pell amaguen episodis de dolor.
Ara fa aproximadament un any, Noemí Garcia va obrir el seu estudi de tatuatges a Barcelona: Desideratum. Una paraula, que segons ella mateixa explica, vol dir “desig o aspiració que encara no s’ha complert”; però el seu, en aquest curt marge de temps, sí s’ha convertit en una realitat. Crear un estudi especialitzat en tatuatges terapèutics i reparadors.
Fa 25 anys a Espanya no hi havia cap estudi legal de tatuatges, avui són centenars. Segons les darreres estimacions de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia (2017), un de cada tres espanyols d’entre 18 i 35 anys té un tatuatge, un percentatge encara molt per sota d’altres països, com per exemple, Estats Units. Aquesta pràctica s’ha normalitzat. Però no tots els tatuatges,ni tots els estudis són iguals. Noemí Garcia ha decidit usar aquesta tècnica per tapar ferides més profundes: “A Desideratum ens hem especialitzat en tatuar cicatrius de dones víctimes de la violència de gènere i també aureoles de cicatrius de dones que han patit càncer de mama i han hagut de sotmetre’s a una mastectomia”. Un servei que, en contacte amb diverses associacions que treballen en aquests àmbits, si és necessari ofereixen de forma gratuïta.
L’objectiu d’aquesta tatuadora és que totes les clientes que entrin en el seu estudi – en el qual només hi treballen dones, decisió que li ha generat crítiques en el sector- en surtin molt més fortes. “Aquest tipus de tatuatges terapèutics representen un canvi brutal per a les dones que venen a Desideratum, perquè el tatuatge no només fa sentir la dona més bella, sinó que l’apodera, perquè surt dels canons de bellesa marcats per la societat i decideix sobre el seu propi cos”. “Decidir fer aquest pas les reforça interiorment, no només és una qüestió externa”, insisteix.
Ja són diverses les dones que en aquests mesos han passat per aquest estudi però, la Noemí en recorda especialment tres: una noia que s’autolesionava i que tenia els braços plens de cicatrius, ferides que van quedar cobertes per un tatuatge de dibuixos estil Disney, com ella va demanar; una senyora de seixanta anys, que havia patit un càncer de mama i que va es va tatuar les aureoles perquè el seu marit la tornés a veure atractiva i una noia a qui el marit l’havia agredit al braç amb una navalla, cicatriu símbol del terror i de la supeditació que va desaparèixer sota un magnífic tatuatge.
Noemí Garcia ha complert el seu decideix, però encara li queda un tema pendent: “M’agradaria ajudar a més dones víctimes de la gènere, però són dones amb moltes pors i que viuen amb molta vergonya; però que sàpiguen que som aquí per ajudar-les”, assegura.
