No està tan malament, el Black Friday. Ho dic per mi mateix, que era el primer que en feia grans escarafalls quan aquesta moda nord-americana va començar a immiscuir-se en el nostre calendari… “tan nostrat”, precisament. Perquè si bé el … Segueix llegint
Javier Elzo: “La convivència queda deteriorada entre catalans. Sens dubte, augmentarà la polarització”. Norbert Bilbeny: “Em preocupa que quedi malmès el sentit de tolerància. També el pluralisme i la noció de democràcia”. Javier Elzo (Beasain, Guipúscoa, 1942), sociòleg, catedràtic emèrit de … Segueix llegint
A poc a poc els convocats van arribant i prenen possessió dels seients disposats en forma de rotllana, a la sala d’una escola pública. És un dijous al vespre. Caricaturitzant-ho, podria semblar la típica sessió d’Alcohòlics Anònims -i que em … Segueix llegint
Arribem una mica estabornits després de la primera setmana de feina; el retorn ha anat bé, fins i tot molt bé, però em sento com un cotxe que estava en primera, quasi en punt mort, que de cop i volta … Segueix llegint
És una bestiesa, però un dia se’m va acudir. Era l’estiu següent dels Fets d’Octubre del 2017, a la platja, estirat, i vaig pensar: ostres, potser el cap de família dels que hi ha a la meva dreta i que … Segueix llegint
Fèiem broma aquesta setmana passada a Twitter, una colla de gent aleatòria congregada al voltant d’un comentari d’en Joan Safont, sobre “el territori”, que va aconseguir amb poques hores desenes de rèpliques, retuits i mencions. “’Territori’, una paraula que no … Segueix llegint
Ja sé que el discurs dominant, a hores d’ara, és dir: “quin pal, una altra vegada eleccions”, “quin avorriment la campanya electoral”, “que pesats els polítics fent promeses que després no duran a terme”, “quin gasto de diners de forma … Segueix llegint
Algun dia ho he pensat. Si alguna cosa no tenen els pares –almenys com a pares, una altra cosa és com a individus- és cinisme. Cinisme, dius? Sí: no són cínics, en general (suposo que hauria de dir una part … Segueix llegint
Cap de setmana en una casa rural a la Garrotxa. Arribem aviat, sortosament, de manera que ens podem situar amb tranquil·litat en l’escena, cosa que no passa sovint. De seguida que abandono la metròpoli –la zona metropolitana, vaja- i vaig … Segueix llegint
Sí, el meu avi no va anar a Cuba, a diferència del que assegura la mítica havanera. Ni tampoc el meu besavi. Però el seu germà, sí. Es deia Pere Freixas, havia nascut el 1876 a Mont-roig del Camp, prop … Segueix llegint
Web controlada per OJDinteractiva
