Estem desorientats?
I tant, estem totalment desorientats i, com bé diu el filòsof Daniel Innerarity, això ens iguala amb els nostres representants polítics. No només estem desorientats els ciutadans, sinó que també ho estan els nostres representants.
La desorientació és provocada per la confusió informativa? L’una provoca l’altra?
Jo diria que sí, que es retroalimenten. En primer lloc, crec que hi té molt a veure la irrupció d’internet, ja que, si ens hi fixem, internet mata els intermediaris, provoca una crisi dels intermediaris. De fet, els periodistes han perdut credibilitat i els usuaris ara poden fer notícies. Qualsevol persona té la possibilitat de fer notícies. Només per posar un exemple, quan estem malalts també tenim la possibilitat de preguntar a Google què és el que ens passa: “Tinc aquest símptomes i aquell altre”… De manera que internet posa en crisi la figura dels professionals com els metges o els professors. Podem arribar a pensar que, si busquem allò que ens interessa saber a la Viquipèdia o Google, els intermediaris no són necessaris.
Per tant, l’accés lliure a la informació també té perills.
Sí, que tothom pugui fer continguts a internet fa que aquests continguts no hagin de ser necessàriament creïbles. Abans consumíem notícies que elaboraven només els professionals, els periodistes. Ells eren els que tenien el monopoli a l’hora de produir i difondre notícies. Però ara qualsevol ciutadà que tingui connexió a internet i la possibilitat de redactar una notícia la pot difondre a escala global. Això s’agreuja amb el fet que aquesta persona no és professional de la informació i, a més a més, té unes eines per manipular aquesta informació que són molt fàcils de fer servir. Qualsevol persona pot retocar una fotografia amb Photoshop, pot fer un text que sigui fals o pot canviar totalment el context de les fotografies. I això fa, també, que la desinformació circuli com mai.
És curiós que aquesta proliferació de les eines digitals hagi portat al desprestigi de les professions que vetllen pel dret a la informació…
És conseqüència de la condició humana i del nostre excés de confiança. Un dels biaixos cognitius de la nostra societat és aquest excés de confiança i el fet de poder consultar les coses per nosaltres mateixos a internet. Creiem que ho sabem tot. És a dir, no cal que vagi al metge perquè poso el símptoma a Google i ell ja em diu què tinc, tot i que nosaltres sabem que això és totalment incert. Pots tenir un símptoma i el diagnòstic pot ser un altre de completament diferent. La falsa impressió la genera aquest accés directe a la informació.
“A l’extrem més extrem diríem que la desinformació mata. Avui en dia, això ja és així. L’exemple el tenim als Estats Units, el bressol de la democràcia amb l’assalt al Capitoli del 6 de gener del 2021 en el qual van morir cinc persones”
Com a estudiosa dels mitjans dels mitjans de comunicació a Twitter i del mite de la comunicació global, creu que podem afirmar que la sobreinformació ens desorienta?
Aquest és un altra dels problemes que tenim: la infodèmia, com la descriuen alguns filòsofs. Una malaltia que es produeix per excés d’informació. Si ens hi fixem, Espanya surt de la dictadura i en un moment donat, cap a la dècada dels setanta o vuitanta o noranta fins i tot, abans de la irrupció d’internet, accedir a la informació era una cosa més aviat complicada, difícil. En primer lloc perquè veníem d’una censura i després perquè si volíem consultar informació ens havíem de desplaçar a les hemeroteques o a les biblioteques. No dic que aquell fos l’escenari ideal, però el que tenim ara tampoc ho és, ja que estem patint la mateixa censura però ara per un excés d’informació. És l’escenari contrari. Estem tan aclaparats d’informació que, si no la sabem buscar bé, ens trobem davant d’aquesta desorientació que comentàvem al principi.
També es parla de sobreinfoxicació. Considera que són causes de la desorientació?
Totalment, infoxicació és un terme que va adoptar Alfons Cornella, ja fa un temps, per referir-se a l’excés d’informació a internet. Ara, arran de la pandèmia, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) s’hi va referir per anomenar el mateix fenomen amb el terme infodèmia. Evidentment, en aquest context es juga una mica amb aquest tema de la pandèmia i la malaltia de la informació o desinformació
Quin és o quin hauria de ser el paper de les xarxes socials respecte els mitjans de comunicació?
Les xarxes les hauríem de fer servir com un canal més. Al final, són un aparador en el qual podem ensenyar les notícies del dia. A més, també ens permeten comunicar-nos de manera directa amb els nostres lectors. I aquesta és la part interessant. Que les empreses periodístiques tinguin el bonus de les xarxes socials és ben interessant si tots els periodistes aprofiten aquestes xarxes per informar-se o per contactar amb fonts informatives. Un ús incorrecte de les xarxes socials és quan ens excedim amb continguts no contrastats.
Quin és el paper dels influencers enmig d’aquesta desorientació?
El seu paper consisteix a viralitzar la informació dels seus continguts. De manera que, si és un bon contingut, el que viralitzaran serà bo, però, si no ho és, seran còmplices d’aquesta desinformació. Així, els influencers haurien de tenir un marc legal igual que el tenen els mitjans de comunicació. És a dir, haurien de tenir un codi deontològic per tal de difondre la informació un cop ha estat verificada.
Pensa que calen lideratges per recuperar el rumb? Si és que sí, com podem fer-ho?
És important posar-nos a dieta; l’excés sempre és dolent. El meu consell als ciutadans és: poques fonts informatives i de bona qualitat. Igual que amb el menjar. Els aliments de proximitat són millors que no pas el fast food. Hauríem de tornar a recuperar la informació a través dels mitjans de comunicació tradicionals o bé a través d’experts en una matèria. Pot coincidir a vegades un influencer i un expert en la matèria, però a vegades no. Un influencer pot tenir bons dots de comunicació, però la informació que ens dona sovint és errònia. Això ho hem de saber, quan consumim informació. Cal saber qui hi ha al darrere d’aquesta informació: qui n’és l’autor?, és un expert? Aquestes serien unes pautes bastant bàsiques per tornar a tenir una dieta informativa equilibrada.
Quins efectes o conseqüències socials pot provocar aquesta desorientació generalitzada?
A l’extrem més extrem diríem que la desinformació mata. Això, avui en dia, ja és així,. No estem dient una cosa que no hagi passat: l’exemple el tenim no en països en vies de desenvolupament, sinó al bressol de la democràcia, als Estats Units. Tots recordarem l’atac al Capitoli del 6 de gener del 2021 en el qual van morir cinc persones i en van resultar ferides centenars. Per què va succeir? Darrere de tot això hi havia una desinformació promoguda per l’aleshores president dels Estats Units, Donald Trump, que no va reconèixer el seu adversari, l’actual president, Joe Biden, i va acusar-lo de manipular el procés electoral. De fet, es va passar un any a Twitter, dia sí dia també, acusant de frau electoral les eleccions que havien de tenir lloc.
També podem trobar exemples d’aquest tipus a escala local?
La premsa de proximitat té més filtres i és més difícil que menteixi o manipular-la. En un petit municipi, tots ens coneixem i, ràpidament, si alguna cosa és mentida, sortirà algú a dir que això no ha estat veritat. Però, tot i això, cal estar sempre alerta.
