Josep Pla deia que “La felicitat col·lectiva no existeix. Si algun dia la sentiu prometre, no hi perdeu gaire el temps. La felicitat és una qüestió personal, individual”. De fet, la felicitat és difícil de descriure i de valorar, pel seu alt grau subjectivitat, però des de l’any 2012 existeix un rànquing de països respecte aquest valor.
Per aquest Informe Mundial de la Felicitat, la Xarxa de Solucions per al Desenvolupament Sostenible (SDSN, Sustainable Development Solutions Network) de l’ONU, té en compte el producte interior brut (PIB) de cada país, l’esperança i la qualitat de vida dels ciutadans, la llibertat que perceben els ciutadans per prendre decisions, els seus nivells d’ingressos i el suport que reben per part de les institucions públiques.
Però també altres variables més difícils de ponderar com la sensació de seguretat a la nit, la sensació d’haver descansat bé, i el fet de sentir-se interessat pel que l’envolta, i elements negatius com són els sentiments d’ira, preocupació, tristesa, depressió, estrès i dolor.
Vist tot això, Suïssa és el país més feliç del 2015 i Islàndia i Dinamarca ocupen el segon i tercer lloc, respectivament. Espanya, en canvi, està al lloc 36, entre un total de 158 països; per sota de la República Txeca (31), França (29), Alemanya (26), el Regne Unit (21), Bèlgica (19), Irlanda (18), Luxemburg (17), Àustria (13), Suècia (8), Holanda (7), Finlàndia (6) i Noruega (4).
