La primera sessió del cicle ‘Ciutats+ humanes’, que va tenir lloc ahir al vespre al Palau Macaya de Barcelona, va centrar-se en els principals esculls de la cohesió a les ciutats i especialment en el problema de l’habitatge. Els dos convidats, Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona, i Carme Trilla, presidenta de la Fundació Habitat 3, van coincidir en reivindicar polítiques predistributives per acabar amb les diferències socials i en potenciar una major capacitat d’apoderament de la ciutadania per reduir els problemes que dificulten la cohesió.
El catedràtic de Ciència Política va posar sobre la taula algunes dades demostratives de com els tres elements bàsics de la cohesió – salut, autonomia i autonomia crítica- són actualment poc equitatius a la ciutat de Barcelona. Per exemple, va recordar la diferència d’esperança de vida – fins a 11 anys- que existeix entre alguns barris de la ciutat. Desigualtats que també es poden observar en altres factors derivats d’aquests com: alimentació, educació, medi ambient, infraestructures… En definitiva, “segons el lloc on visquis, les teves oportunitats seran diferents”, en paraules del catedràtic.
Davant aquesta situació el professor va apostar per canviar les polítiques redistributives aplicades fins ara per polítiques predistributives, com l’augment del salari mínim o garantir una educació infantil, les quals “afavoreixen l’augment d’oportunitats i, a llarg termini, milloren la cohesió”. També, però, va advertir que malgrat “totes aquestes dificultats són de caràcter públic, van més enllà de les administracions” i, per tant, és necessari “augmentar la capacitat d’apoderament del ciutadà per fer-hi front”. “El teixit social sovint és més resistent que no el teixit administratiu i l’hem de cultivar i promoure”, va concloure.
El problema de l’habitatge
Una protesta ciutadana davant aquestes desigualtats que Carme Trilla també va considerar insuficient: “malgrat l’actual la situació, aquí la lluita per un habitatge digne és molt menor que en altres països”, va lamentar-se. La presidenta de la Fundació Habitat 3 va explicar que l’estructura de les ciutats catalanes no ha generat el mateix nivell de desigualtat que en altres ciutats d’Europa, però això no vol dir que la situació no sigui alarmant. Per una banda, perquè “tenim una població amb uns ingressos molt baixos que suporta uns lloguers molts alts”, per tant són potencials desnonats, i perquè un increment il·limitats de preus té dues conseqüències: amuntegament i expulsió de gent de certs barris.
En aquesta línia, Trilla va advertir del perill de generalitzar el lloguer d’habitacions, la qual cosa seria “un fracàs de la política d’habitatge” i representaria “un retorn a la situació de la dècada dels quaranta”. Però, sobretot, aguditzaria el drama: “Si comencem a acumular diferents famílies sota un mateix sostre el preu del lloguer deixa de tenir límit”.
I va sumar-se a la reclamació d’ajudes predistributives. “Quan l’habitatge públic d’aquest país és el 2 per cent poc marge de maniobra té l’administració, per això les ajudes a l’habitatge s’han de fer a través dels pressupostos”. Però, per aquesta línia, l’administració tampoc respon: “Mentre a Anglaterra les ajudes a l’habitatge són un 2-3 per cent del PIB, aquí és queden al 0,28 per cent. A Espanya l’habitatge no es considera un problema”, va criticar l’experta.
Finalment, i a sis dies de la inauguració de la sisena edició del Smart City Expo World Congress (SCEWC) a Barcelona, Subirats va qualificar el Big Data i les Smart City de “grans problemes” perquè perjudiquen la cohesió dels centres urbans i, sobretot, personalitzen les causes que la impedeixen. “Hauríem de discutir qui guanya i qui perd en aquests canvis tecnològics, perquè no són neutrals i tenen implicacions polítiques”, va alertar el catedràtic de Ciència Política.
Un tema que va quedar apuntat sobre la taula i que segurament reapareixerà en el proper debat d’aquest cicle que estarà dedicat a la sostenibilitat (dimecres 16, 19h, Palau Macaya) i que comptarà amb les intervencions d’Oriol Nel·lo, professor de geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i autor del llibre La ciudad en movimiento i Salvador Rueda, director de l’agencia BCNecologia. Aquest és un cicle organitzat conjuntament per cinc entitats, Cristianisme i Justícia, Fundació Carta de la Pau, Fundació Joan Maragall, Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona i la revista Valors. – MARIA COLL.
