El triomf del capitalisme més descarnat i de la cobdícia humana han convertit els béns essencials en caríssima matèria de consum perquè una minoria es faci rica i la resta es dediqui a sobreviure en condicions precàries. Això que està passant té el seu paradigma màxim en la ‘bombolla immobiliària’: espoleta del desastre financer que ens ha abocat a la misèria de ser pobres enmig del més gran excés. La cobdícia humana no té límits. I si una majoria no hagués jugat a aquest joc o no ho hagués tolerat, no hauria passat; però el sistema té el poder i sap compensar-nos amb el mòbil de gamma alta i la roba de marca. Uns dels béns més cobejats és la llar: la cova de l’home primitiu, evolucionada. Però ens han pres per molt de temps la possibilitat de tenir-la. Sense feina fixa no podem pagar la compra ni gairebé el lloguer. Ens deixen mancats d’una necessitat essencial i ens obliguen a buscar fórmules alternatives: l’autocaravana, ‘sota el pont’ o rellogats, que fomenta l’economia social i la interrelació.
Sota el pont
