Hi ha qui diu que els humans som egoistes per naturalesa. Que tot el que fem, en última instància, ho fem per aconseguir la pròpia satisfacció, la pròpia felicitat. Per exemple, que donem diners a ONG perquè això ens fa sentir bé. Com ho veieu: som egoistes els humans?
En contra d’això, Bernard Williams proposa el test de l’altruisme. Imagina que pots triar que passi una cosa bona a una altra persona, una cosa que no et beneficia a tu. I per assegurar-se que ni tan sols sents la satisfacció de saber que aquesta persona n’ha sortit beneficiada, Williams posa una altra condició: no sabràs mai que això ha passat. Imagina que pots decidir que un escriptor a qui admires rebi un premi, malgrat que tu no ho sabràs mai. Què decidiries? Segons Williams, de vegades triaríem aquesta mena de coses que beneficien els altres i no a nosaltres. I això demostraria que els humans no som egoistes. Però potser hauríem de ser-ho?
Ayn Rand afirma que els humans hauríem de ser egoistes, que és el millor que podem fer, que tot el que fem ha d’anar encaminat a preservar la pròpia vida i a buscar la pròpia felicitat. I si Williams li digués que els humans podem ser altruistes, Rand podria respondre que sí, però que quan ho som ens estem equivocant perquè perdem de vista el que és realment important: la pròpia vida i la pròpia felicitat.
Hi ha cap raó que pugui fer que Rand reconsideri la seva posició? Potser podríem començar amb el que diu John Stuart Mill contra l’egoisme: que interessar-se només per un mateix dona molt pocs motius d’alegria; que si ens interessem genuïnament pels altres, també serem més feliços nosaltres. Amb això no volem dir que no hàgim de buscar el propi bé, la pròpia satisfacció o la pròpia felicitat. No volem negar la importància de cuidar-se a un mateix. Sinó que volem dir que potser amb això no n’hi ha prou, que també cal cuidar els altres, buscar el seu bé, la seva satisfacció, la seva felicitat.
