El divendres dia 6 de febrer Mataró celebra la Nit de la Solidaritat, però de solidaris en podem ser els 365 dies de l’any. De fet, els mataronins han demostrat en nombroses ocasions que són capaços d’exercir aquest valor de forma quotidiana. Però, què és la solidaritat? Per què som solidaris?
La solidaritat, entesa com a acceptació i defensa dels altres, existeix des dels orígens de la història. Durant segles, però, aquesta acció no ha estat acompanyada per un mot amb personalitat. La paraula solidaritat no es generalitza a casa nostra fins a inicis del segle XX, quan alguns grups polítics i sindicals, seguint una tendència francesa, l’incorporen al seu nom. A més, en aquells moments i fins a mitjans dels anys 50, la solidaritat s’emmarca solament dins l’àmbit nacional.
LA SOLIDARITAT TRAVESSA FRONTERES
Durant la dècada dels 50 es creen les primeres entitats europees solidàries envers persones residents a d’altres països: primer s’han de resoldre els estralls de la II Guerra Mundial i, una mica més tard, cal ajudar els països del sud que inicien els processos de descolonització. Llavors, la solidaritat és entesa com una assitència social que cobreix les mancances dels estats i els benficiaris de la qual són considerats actors passius. Espanya es manté al marge d’aquest fet per dues raons: la dictadura del general Franco no permet l’associacionisme i durant uns anys promou l’autàrquia, un sistema econòmic que condemna el país a ser receptor d’ajudes fins l’any 1975.
Per tant, durant els anys 50, a Espanya la solidaritat es limita a l’assistència social generada per l’Església Catòlica. La principal entitat és Càritas, fundada el 1942, però també hi ha altres moviments com les Conferències de Sant Vicenç de Paül, també encara actives. Durant la dècada dels 60, el lligam amb l’Església Catòlica continua essent una garantia de supervivència; per aquesta raó sota el seu paraigües es funden algunes de les ONGs actualment encara més destacades del país: Intermón (1956), Mans Unides (1960) – que neix arran de la primera Campanya contra la Fam i actualment és l’entitat espanyola que mou més diners i promociona més projectes- i Justícia i Pau (1962). Aquestes entitats, sovint acusades de marxistes pel fet d’estar integrades per catòlics progressistes, comencen a treballar el concepte de desenvolupament integral i abandonen la voluntat missionera exercida fins aquell moment per qui els ampara.
DESCOLONITZACIÓ I DEMOCRÀCIA
A la dècada dels 70 la descolonització dels països del sud respecte les potències del nord continua. Aquest fet genera que les entitats solidàries d’origen europeu comencin a diversifcar les seves activitats i a concebre la solidaritat en tota la seva globalitat, implicant des d’aleshores els estats en els seus projectes. Concretament a Espanya, paral·lelament al procès de democratització del país, neixen noves entitats solidàries, aquestes més polititzades, sobretot des de la centre-esquerra, i formades per intel·lectuals. També arriben a Espanya entitats d’àmbit internacional, com és el cas d’Ayuda en Acción (1980).
El boom de les ONG, tan dedicades a l’àmbit nacional com a la cooperació internacional, es produeix els anys 80. Si entre 1864, any de l’arribada de la Creu Roja a Espanya, fins a 1947 es creaven a Espanya una o dues ONGs cada any, entre 1980 i 1990 se’n funden un promig de cinquantauna. Aquestes noves entitats sobretot neixen a partir de voluntaris impactats per una certa realitat, des de certs àmbits professionals (és el cas de Metges sense Fronteres) o sota la protecció de l’Estat. Mataró no es manté al marge d’aquest boom i en aquesta època es registren desenes d’entitats que protagonitzen impactants campanyes, encara que no hem d’oblidar que des de feia dècades la Creu Roja ja actuava a la ciutat, en aquests moments ja existia Càritas i diverses comunitats religioses dirigien centres d’assistència social -els menjadors de Sant Joaquim funcionen des de 1908-.
Per exemple, el 1983 es recull una idea sorgida al si de la Comissió Solidaritat per Xile i es funda la Coral Primavera per la Pau; el 1984 mossèn Ignasi Marquès obre les portes del Centre d’Acollida d’Africans Sant Pau; el 1988, arran de la campanya Drets humans, ara!, comença a treballar la Delegació d’Amnistia Internacional del Maresme-entitat fundada el 1961 per Peter Benenson- i també aquest mateix any, la Coordinadora del Maresme per la Pau i el Desarmament inicia la primera campanya a favor de l’objecció fiscal, que a nivell nacional dirigeix Justícia i Pau, i es funda el Grup Tercer Món-Mataró.
CONTINUA EL CREIXEMENT
El creixement de les entitats solidàries a la dècada dels 90 no s’atura. Les velles entitats continuen la seva lluita i en sorgeixen de noves que ben aviat abarquen tots els àmbits de la societat. A més, tres conflictes ajuden a la proliferació d’ONGs dedicades a la cooperació internacional: la guerra de Ruanda, la de l’ex-Iugoslàvia i, en menys mesura, la de Kosovo. Per exemple, la Coordinadora del Maresme per la Pau i el Desarmament organitza a nivell comarcal la campanya Salvem el poble de Bòsnia. En aquests anys, una campanya destaca per les seves conseqüències: la demanda que l’Estat dediqui el 0,7% del PIB als països del Tercer Món.
Aquesta campanya, malgrat no obté el seu propòsit, incorpora una gran quantitat de joves al món dels moviments solidaris, introdueix amb accions contundents les ONGs en els mitjans de comunicació, genera una simpatia ciutadana vers l’ajuda al Tercer Món i, finalment, la cooperació passa a repercutir en part de la política exterior, també a la interior i a la comercial. A més, la demanda del 0,7% és l’embrió de la següent campanya més important dels darrers anys, la crida a l’abolició del deute extern, portada al seu extrem durant les eleccions del març del 2000. En les dues iniciatives els mataronins s’hi aboquen amb gran entusiasme.
Altres iniciatives locals importants en els anys 90 també són: l’adhesió de Mataró a la Caravana per la Pau al Sàhara (1996) i l’organització de les primeres estades de nens saharauis a la ciutat (1998); l’obertura del Centre de Solidaritat i Cooperació de la Peixateria (1998) i, per tant, la permanència d’una botiga de Comerç Just a la ciutat; o l’inici del Projecte Tamassint (1999) per part de la Federació d’Associació de Veïns de Mataró (FAVM).
Encara que durant els darrers tres anys sembla que la situació s’hagi estabilitzat una mica, en aquest temps a Mataró encara s’han enregistrat noves entitats solidàries que actuen amb molta empenta, com és el cas de la delegació maresmenca de Justícia i Pau, Haribala, etc. Actualment, a la ciutat les entitats solidàries es compten per desenes, les quals abarquen des de l’ajuda al Quart Món a partir de diversos àmbits -alimentació, escolarització, ajuda legal…- fins a les entitats que treballen pel Tercer Món, algunes generalistes i d’altres focalitzades en llocs concrets del planeta.
