La crisi econòmica ha posat damunt la taula la fragmentació del poder polític. Els ciutadans europeus deleguem el poder polític a diferents nivells superposats. Un català escull directament representants als ajuntaments, al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats i al Parlament Europeu. I de manera indirecta a d’altres institucions, també. Això obra la porta a multitud de preguntes interessants. Fins a quin punt els ciutadans són capaços de distingir les polítiques de cada una d’aquestes esferes de govern? Mentrestant, hi ha qui parla de la preponderància del poder econòmic i de com el poder polític ha quedat difós. La superposició de diferents esferes de govern, però, no necessàriament suposa un mal disseny institucional. Al contrari, pot permetre que cada esfera s’especialitzi en diferents àmbits per respondre les diferents necessitats dels ciutadans.
Així, un veritable sistema federal europeu hauria de consistir en una superposició de capes de govern que faria possible la unió política tot atenent la diversitat. A més, la superposició de governs fa possible que si una esfera falla el sistema continuï funcionant. El cas de Bèlgica mostra que, tot i haver tingut durant més d’un any un govern federal prorrogat, les altres institucions de govern, les regionals per exemple, sí que funcionaven i exercien el seu poder polític. Els acords d’avançar en una línea comú per aprofundir la unió fiscal a la Unió Europea també van en aquesta direcció: si un Estat membre de la Unió,per exemple, s’endeuta en excés o no és solidari, o infringeix determinades regles que poden ser acordades, el nivell superior de govern pot actuar i posar-hi remei. El govern de Berlusconi va caure i la UE en va promoure un de nou, però en tot cas el nou govern italià té també la legitimitat que emana del propi parlament italià, com ha estat sempre. Potser, doncs, no és tan mala idea repartir les esferes de govern i que unes controlin a les altres? Si el poder polític està ben equilibrat, una esfera de govern pot protegir el ciutadà de la intromissió d’una altra. És la teoria d’un veritable sistema integrat de federalisme polític europeu.
El problema, però, és que encara no hem avançat prou en aquest disseny institucional d’un sistema de sobiranies compartides. Quan més amunt anem en la piràmide d’esferes de govern, més fragmentada i més diluïda queda la legitimitat democràtica. Els estats membres continuen ostentant massa poder; són ells els que han de donar joc per dalt i per baix. Cal doncs repensar les esferes de sobiranies compartides i dotar de més legitimitat política la part alta de la piràmide de poder polític europeu, que és el que ara està assumint les decisions econòmiques realment importants. Ens hi atrevim?
