Actriu, activista i autora d’assajos sobre tecnopolítica, va ser escollida l’any 2017 per la revista Rolling Stone una de les 25 persones que estan configurant cap on va el món. Ha publicat Digitalització democràtica. Sobirania digital per a les persones (Raig Verd, 2024) en què proposa que el problema no és l’era digital, que és imparable, sinó la responsabilitat política de com es gestiona.
Tenim controlats o garantits els nostres drets al món digital?
Crec que hi ha una certa consciència entre els ciutadans sobre la falta de privacitat i de pèrdua de control de les nostres dades, fins i tot dels nostres continguts quan fem servir la tecnologia més comuna, com podria ser Microsoft, Google, Amazon, Apple, entre d’altres. En el llibre vull espolsar de responsabilitat les persones per dir que és una obligació institucional fàcil de resoldre, però hi manca voluntat política. Per tenir una digitalització democràtica necessitem que el codi que fem servir, sobretot en serveis essencials, sigui de programari lliure per poder auditar els procediments que fa, fet que de moment sembla que sigui molt lluny de succeir.
Aquests problemes existeixen perquè les esferes polítiques s’han acomodat o perquè realment els interessa que sigui així?
Realment crec que s’han acomodat. Sempre és més còmode preguntar a l’empresa que controla les dades sobre el problema que hi ha hagut que no pas revisar-lo tu mateix. És molt còmode, però com a política digital és molt pobra i a llarg termini molt perillosa per a la democràcia, ja que perdem el control de les nostres dades i l’ús que se’n fa. A més, hi ha altres programaris que et permeten una major seguretat, i que són al nostre abast, però sembla que no hi tinguin gaire interés.
A la pràctica en què es tradueix aquesta pèrdua de dades?
Es tradueix en el fet que algú pot saber a quina hora ens llevem, què ens agrada i què no, quines fòbies tenim, quan mengem, per on ens movem per anar a treballar, què fem de nit, de dia, bàsicament tot, i això és molt perillós. Per posar un exemple, a Facebook l’opció per promocionar una publicació fins i tot ens permet seleccionar una categoria perquè el contingut arribi a persones que tenen problemes amb la parella. És a dir, el grau de coneixement i de pèrdua d’intimitat és molt elevada. Això provoca una pèrdua de llibertat i de les nostres eleccions molt gran, ja que navegavem per un mar fet a base de les nostres necessitats.
Els usuaris potser hem confiat massa en la tecnologia?
Crec que la tecnologia és molt bona i ens ajuda en moltes coses, però no donaré mai la culpa a la gent si les autoritats no estan complint. El llibre neix perquè una família no volia que la digitalització escolar dels seus infants es fes completament a través del núvol de Google, però és que els qui són conscients que les eines no van bé tampoc tenen alternativa. Si la institució no dona exemple, ni fomenta que es facin servir unes eines que existeixen i que poden funcionar molt bé, tenim un problema molt greu.
Fa quaranta anys que vostè és activista, segons la seva experiència, l’era digital ha afectat d’alguna forma la manera de fer activisme?
Jo vinc de l’activisme de l’assemblea, d’invertir hores i hores, de molts esforços per pocs resultats i, des que he conegut les comunitats de hackers i com treballen les comunitats en línia, tot ha canviat. L’activisme que faig ara és molt més àgil i eficient pel que fa a compartir informacions, i fins i tot agraït i divertit. És molt millor i, potser, dona espai a la gent més tímida que a l’assemblea no participava mai per vergonya o pressió.
Per tant, no seria cert el que diuen alguns nostàlgics que la joventut d’ara es mobilitza menys que la d’abans, sinó que es mobilitza diferent, no?
Exacte. Trobo que hi ha bona gent a totes les generacions. Des de fa un temps estic treballant amb persones molt joves i crec que són fantàstics. A la meva generació també li deien, “nosaltres sí que ho fèiem bé”. Totes les generacions tenen aquest problema quan decideixen retirar-se, cosa que jo no he fet.
En els últims anys, sobretot després de la pandèmia, hem viscut un gran creixement de la intel·ligència artificial, amb la qual a vegades convivim sense adonar-nos-en. Com ens afecta la nostra llibertat?
Em sembla que el que ens afecta no és la tecnologia; de fet n’hi ha d’útil i molt curosa pel que fa a la preservació total de la nostra capacitat d’elecció i la nostra privacitat, encara que no són les més conegudes. La qüestió és que les corporacions i convivents amb institucions la substitueixen per una tecnologia que els convé més. Per exemple, no és la desinformació la que retalla la llibertat d’expressió, sinó les eines i les inversions que hi ha al darrere perquè la informació es viralitzi.
Quin mètode es fa servir?
Un cop més, són les institucions, o grans fortunes, qui fan servir eines informàtiques per crear una viralització artificial de coses que impacten sobre tota la societat. Bàsicament, parlo dels partits polítics, que inverteixen molts diners a escampar informacions més o menys esbiaixades, totalment partidistes. Amb la intel·ligència artificial passa el mateix. L’important és que no quedi exclusivament en mans de senyors com Elon Musk, sinó que treballem perquè el procediment algorítmic sigui transparent, que la informació i el protocol no amaguin res perquè sotmetre’ns a la IA sense saber-ho, com passa avui en dia és molt perillós. S’ha de democratitzar, o almenys han de fer-nos coneixedors que s’està utilitzant aquesta eina.
Per acabar, sobre quins valors s’hauria de regir un món digital democràtic i ètic?
Principalment, els valors de la democràcia digital han de ser la transparència i el control sobre les nostres institucions. És fonamental que no ens amaguin informació, ja que l’ocultisme és el començament de l’autoritarisme i n’hem de ser conscients per oposar-nos-hi.
