Religió

Sikhs, més que una religió?

L’Índia ha estat bressol de multitud de religions i entre les més modernes, encara que el seu origen es remunta al segle XV, trobem el sikhisme. En aquesta època, Déu s’hauria revelat a Guru Nanak Dev Jevi (1469-1539), principal fundador d’aquest moviment, seguit a Catalunya per diversos milers de persones, la majoria de les quals originàries d’aquest país asiàtic. Dels 27 milions de sikhs del món, i malgrat la forta diàspora, un 83 per cent dels creients encara viuen a l’Índia.

Els postulats bàsics del sikhisme són la creença en un Déu únic i totpoderós; l’acceptació de la idea de la reencarnació; la creença en la llei del karma, segons la qual el destí dels humans està determinat per les accions de cadascú en el passat; i la idea que el “món sensible” (maya) és una realitat on també s’hi pot copsar la imatge de Déu. El llibre sagrat dels sikhs és el Guru Granth Sahib.

Els sikhs es consideren una religió, no un grup ètnic, però les seves característiques externes comunes –l’ús del turbant en els homes–, els forts llaços ètnics-religiosos que teixeixen i algunes qüestions culturals, com la identificació d’aquesta religió amb uns instruments musicals concrets com el rebab, el dilruba, el taus, la jori o la saranda, provoquen una altra sensació.

Al Regne Unit, per exemple, reconeixen als sikhs com un grup ètnic i així se’ls designa en els censos. I l’organització sense ànim de lucre American United Sikhs ha lluitat perquè els sikhs estiguin inclosos en els censos dels EUA amb l’argument que s’identifiquen a si mateixos com una “minoria ètnica” i creuen que “són quelcom més que una religió”.

Què són les famoses cinc Ks dels sikhs?

Les Ks (Panj kakaar) d’aquesta religió són cinc objectes o símbols que tot sikh batejat (Amritdhari Sikhs) està obligat a fer servir, mostrar o preservar en senyal d’honestedat, equitat, fidelitat, meditació en Déu i rebuig a la tirania. Aquests símbols són: el Kesh  cabell sense tallar, normalment lligat i embolicat en un dastar (turbant)–; la Kanga –una pinta de fusta, que habitualment es porta dins del dastar–; la Kachera –roba interior de cotó, símbol de castedat–; la Kara –un braçalet de ferro, símbol de l’eternitat– i la Kirpan –una daga de ferro–. – REDACCIÓ.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *