La crida d’un grup de famílies del barri del Poblenou de Barcelona que proposa evitar que es proporcioni un mòbil als nens amb dotze anys i promou retardar la seva compra fins als setze ha desfermat un debat latent a la societat catalana.
Recentment, han sortit publicades als mitjans diverses notícies de famílies i professors preocupats per l’impacte que té l’ús dels mòbils entre infants i adolescents. I com a conseqüència, estem veient les iniciatives de diferents col·lectius que s’han organitzat i s’estan mobilitzant per reclamar que es reguli o directament es prohibeixi l’ús dels mòbils a l’aula.
A tall d’exemple, podem mencionar les dues mares que també són professores i que han recollit més de quaranta mil signatures de manera independent a la plataforma Change.org per demanar que es prohibeixi l’ús de telèfons mòbils als menors de catorze o setze anys. Al Poblenou de Barcelona, un grup de famílies també s’oposa a proporcionar un mòbil als nens amb dotze anys i proposa retardar la compra fins als setze. La iniciativa ha rebut suport de totes les escoles públiques del barri i s’ha desplegat arreu de Catalunya, arribant al Consell Escolar.
De fet, aquest debat està guanyant pes en els últims temps. Les opinions es divideixen entre els que veuen la tecnologia com una eina educativa amb gran valor i els que temen les possibles distraccions i conseqüències negatives que pot generar.
A favor hi ha l’argument que els mòbils poden ser eines educatives, ja que proporcionen accés a recursos en línia, aplicacions educatives i contingut multimèdia, cosa que pot enriquir el procés d’aprenentatge i preparar els estudiants per a un futur cada vegada més digital.
La connectivitat que ofereixen els mòbils també facilita la comunicació i la col·laboració entre estudiants i professors. Això fomenta un entorn més interactiu i que pot millorar la participació i l’eficàcia en projectes escolars.
Per la seva banda, els crítics de l’ús dels mòbils a les escoles assenyalen riscos com la distracció, ja que els estudiants poden acabar mirant les xarxes socials o jugant, i desviar l’atenció de les tasques educatives.
Cal tenir en compte també que els mòbils poden ser un terreny fèrtil per al ciberassetjament i la invasió de la privacitat. Resulta més fàcil compartir missatges o imatges perjudicials, cosa que pot afectar greument la seguretat emocional i la salut mental dels estudiants. A banda, també es plantegen qüestions com ara la desigualtat socioeconòmica, ja que no tots els estudiants tenen accés a dispositius mòbils, fet que pot crear una bretxa tecnològica a l’aula. En general, s’ha comprovat que l’ús excessiu de dispositius mòbils contribueix a agreujar problemes de salut, com la fatiga visual, trastorns del son i un estil de vida sedentari, i que també afecta negativament el rendiment acadèmic i el benestar general dels estudiants.
Tots aquests arguments a favor i en contra plantegen un dilema complex. Trobar l’equilibri entre les dues posicions és essencial per garantir que la innovació no distorsioni l’essència fonamental de l’educació. Que les famílies moguin fitxa i es mobilitzin per reclamar mesures contra els mòbils ajuda a fer més visible aquest dilema i, al mateix temps, convida a obrir un debat sobre la qualitat de l’educació.
