Els conflictes i guerres de religió a l’Europa dels segles XVI i XVII acaben fent néixer la tolerància com a principi cívic. Locke postula en La Carta sobre la Tolerància la neutralitat confessional de l’Estat, la llibertat de consciència i el dret a viure com es vulgui. Mill afegeix que si els interessos de la majoria anul·len els drets de les minories comença una Tirania de la majoria. Avui l’antropologia aporta la descripció científica de la diversitat cultural, del simplisme etnocèntric, i mostra el relativisme de les maneres de fer i les morals.
Cóm es pot analitzar racionalment dur el vel islàmic a l’escola, l’ús del català en l’esfera pública estatal, la violència, el home-schooling, els ventres de lloguer…? Rawls proposa el Vel del desconeixement: atès que les cultures condicionen, fem com si ignoréssim quins són els nostres referents. Fent abstracció de quines cartes concretes ens han tocat personalment a la vida podrem veure que cal el màxim respecte per a totes (això són Drets Humans).
Popper n’indica un límit: intolerància amb la intolerància. No s’ha de deixar que algú acabi amb la llibertat; la societat tolerant no pot tolerar la intolerància (Paradoxa de la tolerància). Walzer precisa que no és intolerància ben bé amb les idees (per exemple, de sectes o d’ultres), sinó amb l’intent d’eliminar el debat i les llibertats. La societat tolerant ha de fer pedagogia de la tolerància a la gent intolerant, fent-la (que aprengui a) viure com si tingués aquesta virtut.
P.D. Imposar veritats científiques no és intolerància. Les matemàtiques no tenen retop. I en les ciències experimentals hi ha tesis prou ben contrastades (l’Evolucionisme, que la Terra és rodona, la crisi climàtica, …). Destriem si el dany de l’error és només conceptual o també pràctic: passi tolerar el creacionisme o que la Terra sigui plana, però no pas la crisi climàtica o permetre que certs esoterismes substitueixin tractaments mèdics contrastats.
Albert Botta és professor de Filosofia i Ètica
