L’any 2022 ha deixat un alt nombre de dones assassinades en mans de les seves parelles i exparelles. Molts d’aquests casos queden amagats pel silenci i el desconeixement de la societat.
A causa de moviments sorgits a les xarxes socials com ara el #MeToo, el #BalanceTonPorc o el #HermanaYoSíTeCreo, s’han conegut moltes situacions de les quals no es parlava: assetjament, abusos… El món de les arts escèniques no se n’ha quedat al marge i s’han assenyalat artistes reconeguts com a possibles assetjadors. Alguns han estat condemnats, uns altres es troben en procés judicial i n’hi ha que han estat denunciats només públicament i no legalment.
A França s’està parlant de molts actors i directors de cinema que haurien fet mal a actrius i altres treballadores de la indústria i això ha generat diverses polèmiques. Algunes han estat relacionades en els darrers anys amb l’actitud de l’Académie des César, institució responsable dels premis del mateix nom, en les seves gales i canals de difusió publicitària. Malgrat ser coneixedora dels processos d’actors, productors i directors, aquests ocupaven portades de les seves revistes i rebien homenatges a les cerimònies amb la justificació que l’obra s’ha de poder separar de la vida privada de l’autor. Però a causa de les contínues controvèrsies que motivava el fet que inclogués aquests homes en les seves llistes de nominats, l’acadèmia ha decidit aquest any vetar qualsevol persona imputada per qualsevol mena de violència, especialment de caràcter sexual o sexista.
L’entrega de premis d’enguany vol ser, en paraules de la institució, “respectuosa amb les víctimes encara que els agressors no hagin estat jutjats”. I semblaria que una majoria social estaria d’acord a apartar aquests homes malgrat que la seva presumpció d’innocència es posi en dubte d’una manera molt visible fins al punt de poder tenir conseqüències irreparables en les seves vides i carreres. És ètica l’actitud de l’acadèmia del cinema francès? S’estaria limitant la llibertat d’expressió i el dret de presumpció d’innocència? És ètic excloure els artistes abans que la justícia respongui en lloc de cercar un equilibri entre els drets de les víctimes i els drets dels acusats? O en un moment de crisi en relació amb la violència masclista és un pas endavant en la protecció de les dones?
Queda patent la intenció de l’acadèmia de formar part de la solució del problema, ja que podria haver-se mantingut com fins ara, acceptant la controvèrsia de les seves accions, però respectant els professionals que encara no tenen una sentència. En canvi, ha optat per l’opció d’eliminar totalment qualsevol acusat de les seves gales deixant clara la seva postura i enviant un missatge contundent. Assumeix així que la violència contra les dones és de tal envergadura que qualsevol denúncia ha de ser tinguda en compte fent prevaldre el seu dret a ser protegides. Tenint en compte que podria ser criticada per voler fer el paper de la justícia i patir conseqüències legals, també podria haver posat en marxa altres alternatives sense deixar de mantenir el seu compromís. Així, podria haver trobat la manera de protegir les víctimes sense anar en contra del dret a la presumpció d’innocència i de la llibertat d’expressió.
És una realitat que moltes de les mesures que es posen en marxa per lluitar contra la violència masclista no es basen en l’evidència científica, no són rigoroses, no parteixen d’estudis o diagnòstics fets per professionals. Potser els intents benintencionats porten a situacions que no van a l’arrel del problema i no són, fins i tot, legals. Caldria, doncs, una bona revisió amb perspectiva ètica que asseguri una resposta definitiva contra aquesta mena de violència.
