Sostenibilitat

Segona vida per a les armilles salvavides

La costa grega de Lesbos, on han arribat un milió de persones fugint de Síria i altres punts de l’Orient Mitjà, s’ha convertit en un abocador d’armilles salvavides de color taronja, convertides en símbol de la tragèdia dels refugiats a la Mediterrània, però també en un problema mediambiental. I és que es calcula que fins ara s’han recollit més de mig milió d’armilles abandonades.

Per tal de buscar una sortida sostenible a aquestes armilles, el departament de Cooperació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va posar en marxa fa uns mesos un concurs d’idees per donar una segona vida a tot aquest material creant nous productes que es puguin comercialitzar.

El concurs es va destinar a alumnes d’escoles i universitats de disseny i enginyeria industrial de Catalunya. Els dos projectes guanyadors han estat el “clauer salvavides”, dissenyat per Alvaro Insenser i Roger Vendrell, i “Valiente para emigrar”, una màrfega pensada per Iliamite Bonfil.

Segons explica la cap de Cooperació de l’AMB, Maria Peix, en una entrevista al programa Valors a l’Alça, el concurs va rebre un total de 22 propostes de les quals se’n van seleccionar sis i se’n van premiar dues. Les guanyadores tenen en comú que “comuniquen la idea dels refugiats, recuperen al màxim el material de les armilles i són productes viables”, explica Peix.

Pel que fa al “clauer salvavides”, guanyador del primer premi, aquest té forma d’armilla i permet que se’n puguin elaborar molts a partir del material recuperar. És un producte fàcil de produir i de vendre i serveix també per conscienciar sobre la problemàtica dels refugiats.

Pel que fa al projecte guanyador del segon premi, és una màrfega feta amb tres armilles, per la qual cosa contribueix molt més al reciclatge, i a l’hora proposa un article que es pot fer servir per anar a la platja o de càmping.

Els guanyadors del concurs d’idees presentaran ara els projectes a l’entitat local Lesvos Solidarity, que començarà a produir els productes aquest mateix any. – Judith Vives

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *