En el segon aniversari de la seva mort, recuperem la vida del bisbe emèrit de San Cristóbal de la Casas (Xiapas).
Escric aquest article el 24 de gener. Fa poc he rebut una missiva de la direcció de “Mujeres Unidas siempre para el aprendizaje”, entitat que estretament relacionada amb el Grup Tercer Món-Mataró, intenta promoure la iniciativa popular entre les dones de diferents comunitats de la selva mexicana de Chiapas. Des d’ aquest col·lectiu se’ns ha parlat sovint de Samuel Ruíz, el seu apòstol i ideòleg, model de senzillesa i de coherència, mort fa ara exactament dos anys. Casualment en tal dia com avui. Samuel Ruiz García (1924-2011) va ser un sacerdot catòlic, difusor de la Teologia de l’Alliberament. Va ser ordenat sacerdot després d’haver estudiat al Seminari Diocesà i de ser enviat posteriorment (1947) a la Universitat Gregoriana. El 1959 va ser designat bisbe de San Cristóbal de las Casas, a l’estat de Chiapas. Aquesta diòcesi es caracteritza per la seva extrema pobresa i per tenir una població majoritàriament indígena. Durant molts anys, Ruiz va establir un sistema d’ajuda de la diòcesi cap a la població rural i va oferir la seva col•laboració com a media-dor en diversos conflictes, molt especialment a la seva Chiapas, entre l’indigenista Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional i el govern mexicà. El 2000 va ser distingit amb el Premi Internacional Simón Bolívar de la UNESCO pel seu especial compromís personal i el seu paper com a mediador, contribuint així a la pau i al respecte de la dignitat de les minories.
Sobre austeritat hauria pogut referir-me fàcilment a altres personatges senzills de domini públic (Ghandi –assassinat el 1948, exactament el dia 30 de gener, d’aquí sis dies- o Teresa de Calcuta) o bé endinsar-me en els anals de la història més més antiga (Diògenes, Rousseau, Sant Francesc o Clara d’ Assís). Però no. En mig de corrupcions i d’estafes econòmiques incommensurables, esbombades aquests dies en els mitjans de comunicació, esmento un sant auster dels nostres dies que vivia senzillament “entre els pobres”. Això és tot. Descansin en pau els nostres difunts i visquin eternament els seus modèlics valors. Com l’ austeritat de Samuel Ruíz.
