Diu que intenta no pensar-hi gaire, però Sam Altman està preparat per si arriba una catàstrofe.
Té armes, or, iodur de potassi, antibiòtics, bateries, aigua, màscares antigàs de l’exèrcit israelià i un terreny a la costa central de Califòrnia on poder desplaçar-se en avió. Entre els possibles escenaris en què necessitaria tot aquest pack antiapocalipsi enumera que s’alliberés un virus sintètic letal, una guerra nuclear o que la intel·ligència artificial ataqués les persones. Venint del conseller delegat d’Open AI, una de les empreses pioneres en intel·ligència artificial, no són paraules gaire tranquil·litzadores…
Han passat gairebé set anys des de l’entrevista en què Altman va revelar aquest pla de supervivència. Els darrers mesos han estat els del boom de la intel·ligència artificial, amb el naixement constant de noves eines capaces de generar textos, imatges, sons i vídeos imitant l’estil humà, però també de substituir les persones en llocs de treball o propagar desinformació amb una insultant facilitat.
“Darrere del geni precoç de la informàtica hi ha algú que no s’oblida de les persones. Està convençut que la IA pot fer un món millor”
Aquest mes de maig, Altman ha declarat en una subcomissió del Senat dels Estats Units sobre els riscos de la intel·ligència artificial. Allà, davant de càmeres que ho retransmetien a mig món, va alertar que “si aquesta tecnologia va malament, pot anar força malament”.
Com un doctor Victor Frankenstein que és conscient del monstre que ha creat, Altman va defensar davant dels congressistes que és “crucial” que les institucions regulin el desenvolupament i els usos de la intel·ligència artificial. D’aquesta manera, es podrà limitar-ne els riscos i garantir que es desenvolupi amb valors democràtics. El futur que vèiem a les pel·lícules ja és aquí i un dels qui l’ha portat és aquest milionari amb cara de nen, sense ni un pèl a la barba i mig despentinat, com si encara estigués a la universitat. Tot i no arribar a la quarantena i ser poc conegut pel gran públic, fa anys que ltman és un dels noms destacats entre els gurús tecnològics de Silicon Valley.
Nascut a Chicago però criat a Missouri, tenia vuit anys quan va començar a remenar l’ordinador que tenia a casa. Va estudiar Informàtica a la Universitat de Stanford però, com tants altres aspirants a emular Bill Gates o Steve Jobs, va deixar els estudis per passar-se al món de l’empresa. Amb vint anys va crear Loopt, una aplicació que permetia compartir la ubicació amb amics i aconseguir vals de descompte en comerços propers, que es va vendre al cap d’un temps per 43 milions de dòlars. Amb Elon Musk van fundar OpenAI, inicialment una organització sense ànim de lucre pensada perquè la intel·ligència artificial beneficiés a la humanitat. Després d’haver trencat amb Musk i haver rebut una injecció multimilionària de Microsoft, avui OpenAI és la punta de llança de la intel·ligència artificial, creadora del bot de conversa ChatGPT o el generador d’imatges Dall-E. Darrere del geni precoç de la informàtica hi ha algú que no s’ha oblidat del món on hi ha les persones de carn i ossos. Convençut de les possibilitats de la IA per ajudar a fer un món millor, defensa una renda bàsica universal, dona suport a candidats favorables a energies netes i fins i tot hi va haver rumors que volia ser governador de Califòrnia. Potser un dia li toca ser a l’altra banda de la taula i escoltar l’últim geni que ha revolucionat la ciència.
