Ritme

La vida és ritme, de fet, si no hi ha ritme no hi ha vida. Només en el nostre cos podem observar i sentir diversos ritmes vitals. El cor batega entre setanta i vuitanta vegades per minut i el ritme respiratori normal és de tretze vegades per minut. No ho detectem però el nostre cervell també presenta canvis elèctrics rítmics molt ràpids, entre una i quinze oscil·lacions per segon. Si un d’aquests ritmes s’alenteix, l’existència s’acaba. Fins i tot, tenim ritme a la mirada, entre dos i deu parpelleig per minut. Però, a més, l’home, com tot organisme viu, també evoluciona segons uns ritmes vitals, en aquest cas: diaris i anuals. De fet, entorn d’aquests dos eixos organitzem la nostra vida. Fins i tot, hem generat rituals (Nadal, vacances, caps de setmana…) i plasmacions gràfiques, com són els calendaris, que donen forma al ritme.

Conèixer els ritmes naturals de cada cosa ens ajuda a sobreviure, però què passa quan anem a contracorrent de la biologia? Avui el món avança de forma accelerada. Tot s’ha de fer depressa. En canvi, la lentitud no es considera un valor, perquè s’associa a conceptes com la ineficàcia, la vellesa, la improductivitat o la regressió, quan realment és amb la lentitud que podem gaudir de la qualitat del temps, de la possibilitat de connectar amb els altres i amb nosaltres mateixos o de desenvolupar valors com la creativitat.
I no només això. De vegades, no només anem de pressa, sinó que en nom de l’ordre, la productivitat o l’organització, trenquem directament el nostre calendari biològic. Els torns de nit a les empreses en són un exemple clar. En aquests casos les conseqüències en la salut poden ser diverses: insomni, depressió, estrès, alteracions cardiovasculars o problemes intestinals.

Davant aquesta realitat els darrers anys han sorgit propostes que ens adverteixen de les perilloses conseqüències que pot produir un augment de l’acceleració vital i no respectar els ritmes de vida biològics. Respecte el primer cas, el moviment Slow, impulsat per l’escriptor Carl Honoré, s’ha imposat a nivell mundial. Una filosofia que proposa la necessitat de respectar els ritmes de cada moment amb la voluntat de gaudir del temps. I, per altra banda, a casa nostra, des de fa mesos, diversos professionals estan defensant davant de les institucions i promovent entre la ciutadania la necessitat d’aprovar per via parlamentària una Llei de la Reforma Horària. Dues propostes que qüestionen els actuals ritmes de vida i propugnen una major racionalització del temps, amb la voluntat de millorar el benestar i la qualitat de vida. Canvis estructurals necessaris, però inútils, si nosaltres no hi posem de la nostra part.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.