“La única fórmula perquè l’esquerra mantingui la credibilitat és fer coses amb la gent”, explicava Arnaldo Otegi a una entrevista a La Directa. Les contradiccions en la realitat dels “manters” que pateix el govern actual de l’Ajuntament de Barcelona d’ençà que Lamine Sarr -portaveu del Sindicat de Venedors Ambulants- i sis senegalesos més van ser acusats de pertinença a organització criminal, han esdevingut una llosa insuperable i insuportable en la democràcia popular de la que s’ha forjat la seva alcaldessa. La càrrega que ha de resoldre Colau bé de lluny. 36 casos d’abusos racistes contra els “manters” per part de la Guàrdia Urbana en els últims sis anys, segons SOS Racisme. Davant del conflicte desigual entre Policia i Venedors Ambulants, el sistema exclusiu i classista pren partit a favor dels primers. El 2011, dos agents de la Guàrdia Urbana van quedar absolts d’un delicte de lesions amb greuge racista. Un dels venedors d’origen africà va acabar amb la mà trencada.
La paradoxa d’una Barcelona que es vol convertir en ciutat refugi pels de refugiats que creuen la Mediterrània s’evapora quan el refugi esdevé una presó pels prop de 800 venedors ambulants immigrants en que el seu volum de vendes és incomparable a qualsevol activitat comercial de la capital catalana. Barcelona és la sisena ciutat del món en ingressos totals per turisme amb 12.391 milions d’euros. De perjudici només el prejudici. Sota el lema Tots som Messi es mou la maquinària maquiavèl·lica que esborra els veritables defraudadors. L’Ibex 35 té més de 800 filials a paradisos fiscals, però gaudeixen de la impunitat a paradisos terrenals. Enmig de la hipocresia institucional de molt serveixen les 216 organitzacions i 1871 persones que clamen la llibertat dels “manters”. Rere la manta s’hi troba solidaritat.
Rere la manta, la paradoxa
