El Consell de l’Audiovisual francès ha lamentat la cobertura que les televisions públiques i privades franceses van fer dels atemptats jihadistes de principis de gener a París. Una crítica d’aquesta naturalesa seria impossible a l’altre cantó dels Pirineus: Espanya s’ha negat a tenir un òrgan d’aquest tipus que reguli el sector de l’audiovisual. A Catalunya, hi ha el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), però amb competències molt limitades.
Després dels atemptats, les diferents cadenes de televisió han abordat el fenomen del jihadisme. A mitjans de febrer, el 30 Minuts va emetre un reportatge, titulat A la recerca del paradís, fet per un equip portava molts mesos treballant-hi, des de molt abans dels atemptats. El programa abordava amb una pluralitat de testimonis la presència jihadista a Catalunya i a l’Estat: com recluten joves, l’ús que fan de les xarxes socials per fer propaganda i el desafiament que suposa per als cossos policials. En tot moment, es va evitar la islamofòbia, i es va deixar clar que una cosa és l’Islam, i una altra, ben diferent, moviments com Al Qaida i l’Estat Islàmic. El programa, a més, comptà amb testimonis esfereïdors: el d’un jove que va lluitar a Síria, i que ha retornat a Occident decebut per la violència, i el d’una noia de Ceuta que mesos després de ser entrevistada, fou detinguda a Turquia a punt d’entrar a Síria, i que espera a ser jutjada per terrorisme.
També han parlat de jihadisme a En tierra hostil, programa d’Antena 3 que pretén anar a filmar a llocs perillosos com Corea del Nord, Ucraïna, Colòmbia, Marroc i… Ceuta. Durant l’emissió del programa sobre aquesta ciutat, a Twitter va esclatar la islamofòbia. Quelcom que, penso, s’hagués pogut evitar si el reportatge hagués diferenciat que una cosa és abordar el barri de El Príncipe com a nucli de marginació (on hi ha problemes que tenen tots els barris d’aquest tipus com la pobresa, les drogues i la delinqüència), i l’altra, ben diferent, els grups jihadistes. Després del programa, es va emetre un especial que abordava exclusivament el jihadisme i els atemptats de París però ja era massa tard, una part de l’audiència ho havia barrejat tot.
Reporters responsables
