Les eleccions americanes s’acosten i un dels fets més destacables és l’emergència del candidat republicà Donald Trump. El multimilionari va aconseguir guanyar la nominació del partit republicà desbancant altres candidats amb més possibilitats. De fet, la seva elecció desperta encara ara sorpreses i recels entre les pròpies files, fins al punt que experts en polítiques de seguretat internacional han alertat d’una possible presidència de Trump. Però el cas és que amb el seu perfil antistablishment, profundament contrari a la immigració i fermament oposat als acords de comerç internacional, ha aconseguit fer forat en una part important de l’electorat. La pregunta central és doncs qui són aquests votants i per què han decidit donar suport a un candidat tan atípic? Quin és el perfil d’aquests votants atrets per un missatge de caràcter profundament autoritari i proteccionista?
Per una costat, és evident que Trump basa la seva campanya en una agressiva campanya mediàtica amb molta presència als mitjans i una bateria constant de missatges i provocacions. Però més enllà d’això sembla que ha aconseguit guanyar-se una significativa base de suport electoral entre votants blancs. En canvi aconsegueix nivells de suport molt baixos entre les minories negres, hispanes i musulmanes. Això ha generat un debat sobre el perfil d’aquests votants blancs que es decanten ara per l’autoritarisme. Quines són les condicions que els empenyen a votar un candidat anti-immigració i proteccionista quan tradicionalment els Estats Units han estat terra d’acollida i de partidaris del comerç? Pot ser la globalització i el declivi industrial el que empeny determinats votants cap al proteccionisme?
Les dades fins ara suggerien que els votants més pobres i amb baixos nivells educatius –els anomenats despectivament white trash– podien constituir una de les bases de suport del republicà. Un estudi recent de Gallup, però, ha mostrat que no són exactament els votants blancs més pobres els qui més tendeixen a donar suport a Trump. Per contra, serien votants blancs de classe mitjana, que no necessàriament són perdedors directes de la globalització, els qui donarien àmpliament suport al magnat republicà.
Hi ha una explicació alternativa, però, que podria explicar el perquè d’aquest fenomen; és a dir el perquè una part important del segment de classe mitjana sembla decantar-se per ell. Sabem que els ingressos de la família mitjana als Estats Units han tendit a estancar-se o fins i tot a disminuir durant els últims anys. Mentre que els qui estan a la part alta de la distribució d’ingressos i riquesa, l’anomenat u per cent, ha vist com els seus ingressos augmentaven. Això ha provocat que, a la pràctica, s’hagi eixamplat notablement la distància entre una classe mitjana que s’estanca i els qui tenen més i formen part de l’1 per cent més ric. És a dir, ha augmentat la desigualtat a la part alta de la distribució perquè els rics s’han despenjat per dalt.
Aquesta ampliació de la distància entre la classe mitjana i els segments més rics de la població podria estar al darrere del suport dels blancs de classe mitjana a Donald Trump. Una classe mitjana que tradicionalment havia cregut en el somni americà de la terra de les oportunitats i la mobilitat social i que en canvi ara veu com s’ha quedat enrere respecte aquells qui tenen més.
