Fa dos mesos proposàvem que la moral no consisteix només a buscar el bé propi. Això seria egoista i ens donaria pocs motius d’alegria. Afegim ara que la moral no pot consistir només a desenvolupar les virtuts auto-referents, és a dir, els trets del caràcter que són admirables i que tenen a veure amb la manera com una persona es tracta a si mateixa. Un exemple n’és la temprança, que consisteix a relacionar-se amb les pròpies emocions de manera admirable.
Fa un mes proposàvem que la moral tampoc no consisteix només a buscar el bé dels altres. Això ens portaria a l’autosacrifici, que dut a l’extrem és incongruent: si només busquem el bé dels altres, ens descuidem a nosaltres mateixos fins al punt de no ser capaços de fer el bé als altres. Afegim ara que la moral no pot consistir només a desenvolupar les virtuts altri-referents, és a dir, els trets del caràcter que són admirables i que tenen a veure amb la manera com una persona tracta els altres. Un exemple n’és la benevolència, que consisteix a mirar de beneficiar els altres de manera admirable i completament altruista.
A més de les virtuts auto-referents i de les virtuts altri-referents, hi ha una tercera mena de virtut, tal com defensa el filòsof nord-americà Michael Slote: les virtuts mixtes. Són els trets del caràcter que són admirables i que tenen a veure alhora amb la manera com ens tractem a nosaltres mateixos i amb la manera com tractem els altres. Un exemple n’és el coratge, que consisteix a afrontar els perills ( siguin els que ens amenacen a nosaltres mateixos i/o els altres) i les pors que aquests perills ens fan sentir, i fer-ho de manera admirable.
En les dues columnes anteriors proposàvem que la moral requereix un cert equilibri entre buscar el bé propi i buscar el bé dels altres. Afegim ara que també hem de buscar un cert equilibri entre les virtuts autoreferents, les virtuts altri-referents i les virtuts mixtes. I, d’aquestes tres menes de virtuts, que no en falti cap!
Què són les virtuts mixtes, com el coratge?
