La modificació del reglament general de protecció de dades a Europa ha deixat desemparades diverses famílies i els seus nadons nascuts per gestació subrogada a Ucraïna.
A l’agost de l’any passat ens assabentàvem que més de vint famílies eren a Kiev amb els seus nadons i no podien sortir del país per problemes burocràtics. Aquests bebès havien estat gestats per subrogació, és a dir, les famílies havien signat un contracte amb una agència i havien viatjat a Ucraïna per recollir els infants.
Aquesta exrepública soviètica, on la pràctica de la gestació subrogada és legal, demana als futurs pares que siguin parella heterosexual sense capacitat per un embaràs natural i cobren per a la gestió entre 35.000 i 45.000 euros, quasi la meitat del que costa aquest mateix procés a Estats Units o a Canadà. A les dones gestants se’ls paga uns vint mil euros i passen els darrers mesos de l’embaràs a una clínica.
Un cop l’infant ha nascut i s’ha fet la comprovació d’ADN, el pare biològic pot inscriure el nounat al Registre Civil espanyol. Després, però, la mare ha d’encetar un procés d’adopció ja que, malgrat hagi aportat els òvuls, l’Estat espanyol només reconeix com a mare la persona que dona a llum.
Aquestes famílies, d’un dia per l’altre, reben la notícia que ja no és possible registrar els nadons. Això fa que la seva estada a Kiev s’allargui, cosa que provoca problemes laborals, despeses extres i la sensació que els bebès estan desprotegits.
Aleshores comencen una lluita pel reconeixement dels infants i es queixen que els obstacles són un càstig del govern espanyol, que ja havia fet una crida per desaconsellar aquest país per manca de transparència en els processos. Alguns diaris informen que la negativa de registre té a veure amb una investigació de les condicions de les gestants. Finalment s’aclareix el problema: la modificació del reglament general de protecció de dades a Europa.
Fins llavors el material genètic del pare era recollit per un funcionari del consolat i enviat a un laboratori espanyol. Un cop es rebien els resultats el mateix consolat emetia un passaport pel bebè.
Ara, però, degut el canvi en la legislació europea de protecció de dades es considera que els resultats d’una anàlisi de material genètic són una informació sensible que s’ha de protegir i la mateixa recollida de la mostra esdevé problemàtica. Però sense l’ADN, sense la prova definitiva de filiació biològica, no es pot acreditar la paternitat.
Les famílies es veuen obligades a demanar el passaport ucraïnès. Alguns pares es queixen que els fills, alguns prematurs, necessiten una atenció mèdica privada que econòmicament no poden cobrir. Més enllà del debat sobre la maternitat subrogada, ara de nou sobre la taula, l’Observatori de Bioètica de la Universitat de Barcelona reflexiona sobre la situació d’aquests nens i nenes. S’estan garantint els drets d’aquests infants? És ètic un canvi de legislació que no contempla moratòries i posa en situació de vulnerabilitat menors d’edat?
Es podria considerar que degut a la situació de desprotecció en què es troben els infants s’hauria de facilitar la seva arribada a Espanya malgrat el canvi de legislació. També és cert que si es valoren les especificitats de cada cas es podria estar discriminant altres famílies. Què us sembla? No es posen facilitats perquè la maternitat subrogada és aquí il·legal o perquè realment es tracta d’un tema legal? Penseu que aquests nens i nenes són ciutadans espanyols? I la gran pregunta… És un dret ser pares malgrat les conseqüències?
