Descriure. Quan diem “mentir és dolent”, estem descrivint la maldat de l’acció de mentir, de la mateixa manera que, quan diem “el jersei és groc”, estem descrivint el color groc del jersei. Per això, les valoracions morals poden ser vertaderes o falses i, per això, podem donar raons per defensar una posició o una altra. Un conseqüencialista com Sam Harris, a Lying (2013), defensa que mentir és dolent perquè té conseqüències negatives per al mentider, per a la persona a qui s’ha mentit, i per a la relació entre el mentider i la persona a qui s’ha mentit. Quan diem que mentir és dolent, estem descrivint les conseqüències negatives de l’acció de mentir.
“És important reflexionar sobre el llenguatge moral, ja que en depèn que les valoracions morals puguin ser vertaderes
o falses”
Expressar-nos. A. J. Ayer i C. L. Stevenson ho veuen d’una altra manera. Quan diem que mentir és dolent no estem fent referència a l’acció de mentir ni a les seves conseqüències, sinó que simplement expressem les nostres emocions, les nostres preferències. Quan diem “mentir és dolent”, no fem res més que exclamar “no m’agraden les mentides!”.
Prescriure. O potser quan diem que mentir és dolent, el que fem és prescriure certes accions —en aquest cas, no mentir. Aquesta és la posició de R. M. Hare. Quan diem “mentir és dolent”, no fem altra cosa que donar l’ordre “no menteixis!”.
Què fem quan diem “mentir és dolent”? Descriure l’acció de mentir? Expressar com ens fa sentir? Prescriure com s’ha d’actuar? O potser podem fer més d’una cosa alhora? Descriure i expressar-nos; expressar-nos i prescriure; prescriure i descriure. O, potser, fem una cosa o una altra segons el context?
És important reflexionar sobre el llenguatge moral perquè, de tot això, en depèn que les valoracions morals puguin ser vertaderes o falses, que puguem intercanviar raons per justificar-les, que puguem debatre sobre qüestions morals, més enllà d’expressar com ens sentim o d’imposar als altres com han d’actuar.
